|
'''Adelaida del Vasto''' o '''Adelàsia del Vasto''' (Piemont, 1074 – Patti, 16 d'abril de 1118) va ser la tercera esposa de [[Roger I de Sicília]] i la mare de [[Roger II de Sicília]].
{{Traducció|it|Adelasia del Vasto}}
{{Bio
|Nome = Adelasia
|Cognome = del Vasto,
|PostCognome = nota anche come '''Adelaide, Azalaïs o Adelasia Incisa del Vasto'''
|Sesso = F
|LuogoNascita = Piemonte
|GiornoMeseNascita =
|AnnoNascita = 1074
|LuogoMorte = Patti
|GiornoMeseMorte = 16 aprile
|AnnoMorte = 1118
|Categorie = no
|FineIncipit =, fu la terza moglie di [[Ruggero I di Sicilia]] e la madre di [[Ruggero II di Sicilia|Ruggero II]]
}}
( Obreclau ) {Bio
| Nom = Adelasia
| Cognom = del Vast,
| PostCognome també coneguda com Adelaida '''del Vast''' Azalais o Adelasia Gravat
| Sexe = F
| LuogoNascita Piemont
| GiornoMeseNascita
| 1074 AnnoNascita
| LuogoMorte Pactes
| GiornoMeseMorte abril 16
| AnnoMorte 1118
| Categories = no
| FineIncipit , va ser la tercera esposa de Roger [[Roger I de Sicília|I de Sicília i la mare]][[Roger II de Sicília|FineIncipit , va ser la tercera esposa de Roger I de Sicília i la mare de]] Roger II
( Tancaclau )}
==Biografia==
== Biografia ==
Adelàsia del Vasto (o Adelaida del Vasto) era la filla de l'[[Aleramici|aleràmic]] Manfred, germà de [[Bonifaci del Vasto]], [[Marquesat de Savona|marquès de Savona]] o de Ligúria occidental. El [[1089]] es va casar a Mileto, a [[Calàbria]], al gran comte normand Roger ([[Roger I de Sicília]]), segellant així una aliança entre els [[aleramici]] i els [[normands]]. Adelasia va arribar al port de [[Messina]] amb un gran desplegament de vaixells que portaven el seu dot i la seva considerable escorta i seguici des del [[Piemont]], que l'havien seguit per establir-se a l'illa, a la part central-oriental. Va ser la primera avantguarda d'una flux migratori massiu afavorit afavorir durant dècades fins al [[segle XIII]], sent testimoni de l'existència d'algunes illes lingüístiques de idioma no natiu al centre de Sicília, anomenades "colònies llombardes" on es parla un antic dialecte galo-itàlic.
Adelasia del Vasto (o Adelaide del Vasto) era figlia dell'[[Aleramici|aleramico]] [[Manfredo Incisa del Vasto|Manfredi (o Manfredo)]], fratello di [[Bonifacio del Vasto]], [[Marca di Savona|marchese di Savona]] e della Liguria Occidentale.
Després de la mort del seu marit, Adelàsia es va convertir en regent del [[comtat de Sicília]] fins a la majoria d'edat del fill Roger II (del 1101 al 1112). Durant el període de la regència es va envoltar d'assessors de la seva terra d'origen, entre ells el seu germà Enric del Vasto (que s'havia casat amb Flandina d'Hauteville o Altavilla, una filla del seu marit). També és coneix un conseller de nom Cristòbul, de possible origen bizantí o àrab.
Adelasia del Vasto ( o Adelaida del Vast ) era la filla [[Aleramici|dell'aleramico]] [[Manfredi ( o Manfredo]] ) germà de [[Bonifaci del]] Vasto, [[Marquesat de Savona|marquès de Savona]] i el West Ligúria.
El 1113 es va casar amb Balduí de Bologne, fill segon de comte de Boulogne, que fou el comte Balduí I d¡'Edessa i després el rei [[Balduí I de Jerusalem]] i es va convertir en reina consort de Jerusalem. Repudiada per motius polítics el [[1117]], va tornar a Sicília, i es va retirar a la ciutat de [[Patti]], on va morir el [[16 d'abril]] de l' any següent. Les seves restes van ser enterrats a la catedral de [[Patti]], on encara es pot admirar la tomba [[Renaixement|d'estil renaixentista.]]
== Matrimoni i descendència ==
Adelasia del Vast es va casar el [[1087]] amb [[Roger I de Sicília]], del qual va ser la tercera (i darrera) esposa, i amb qui va tenir quatre fills:
*[[Simó de Sicília|Simó]] (1093 - 1105), [[comtat de Sicília|comte de Sicília]];
Nel [[1089]] Adelasia sposò a [[Mileto]], in [[Calabria]], il gran conte [[normanno]] [[Ruggero I di Sicilia|Ruggero]], suggellando così un'alleanza tra [[aleramici]] e [[normanni]]. Adelasia giunse al porto di [[Messina]] in pompa magna su navi da cui sbarcarono dote, scorta e un nutrito seguito di suoi conterranei [[Piemonte|piemontesi]] che l'avevano seguita per insediarsi nella parte centro-orientale sull'isola. Fu una prima avanguardia di un flusso migratorio poi massicciamente favorito per decenni fino al [[XIII secolo]], ancora oggi testimoniato dall'esistenza di alcune isole linguistiche [[alloglossia|alloglotte]] nel cuore della Sicilia, chiamate [[Lombardi di Sicilia|colonie lombarde]], dove si parla un antico dialetto [[Gallo-italico di Sicilia|Gallo-Italico]].
*Matilde d'Altavilla, que es va casar amb Rainulf Alife;
*[[Roger II de Sicília|Roger]] (1095 - 1154), futur rei de Sicília, successor del seu pare;
*Maximil·la (+ després de 1137), que es va casar amb Hildebrand Aldobrandeschi
El 1113 es va casar [[Balduí I de Jerusalem]], del que no va tenir fills (el matrimoni va ser anul·lat)
En [[1089]] es va casar amb Adelasia a [[Milet]], a [[Calàbria]] , el gran comte Roger [[Norman]][[Roger I de Sicília|Roger Norman]], segellant així una aliança entre [[aleramici|Aleramic]] i [[normands|normands.]] Adelasia va arribar al port de [[Messina]] en ple desplegament dels vaixells que va aconseguir el seu dot, i una gran escorta després del seu [[Piemont|piemontès company que]] havia seguit a establir a l'illa central i oriental. Va ser la primera avantguarda d'una afluència massiva també va afavorir durant dècades fins al [[Segle XIII|segle]] XIII, sent testimoni de l'existència d'algunes [[illes de l'idioma no natiu]] al centre de Sicília, anomenat [[colònies Lombardo,]] on es parla un dialecte de l'antiga [[Gal-itàlic de Sicilia|Gall - Cursiva]].
==La disputa sobre l'origen familiar ==
Els seus orígens familiars han estat objecte de molta controvèrsia entre els estudiosos de les genealogies. Ja el normand [[Orderic Vitalis]] la va esmentar per error com ''filia Bonefacii Liguris''. Els historiadors , però, donen crèdit a Godofreu Malaterra, biògraf oficial del comte [[Roger I de Sicília|Roger d'Hauteville]] , que la defineix com: ''neptem Bonifacii, famosissimi Italorum marchionis, filiam videlicet fratris eius''. D' acord amb la Crònica Siciliana, Adelàsia hauria estat desposseïda dels seus béns pel seu oncle i s'hauria refugiat a Sicília. No obstant la història del rei (de fet comte), que es casa amb una pobre orfe, podria ser llegendària. Sembla més probable que després de la mort [[1079]] de Manfred de Vasto, el pare de Adelasia, i germà d'Anselm, també mort, [[Bonifaci del Vasto]] s'hagués convertit en el tutor d' Adelàsia i hagués arreglat el matrimoni amb Roger el [[1089]] (i per aquesta gestió Orderic Vitalis el designaria com a pare). Com a dot del casament es va pagar una quantitat important ja que era part d'una relació diplomàtica, comercial i militar més àmplia entre els [[aleramici]] Aleramicis i els [[normands]].
No obstant això, d'acord amb la [[llei Sàlica|llei sàlica]], seguida pels aleramici ([[Del Vasto]]), la terra era propietat (sovint indivisa) només dels fills mascles; Adelàsia no podria portar com a dot terres al Piemont, i això explicaria la llegenda del seu botí. El germà d'Adelàsia, Enric del Vasto, apareix el [[1097]] en una donació junt a Bonifaci, en favor de la canongia de Ferrania a les terres interiors de [[Savona]], el que demostra que el dret hereditari encara estava en vigor. Una germana es va casar amb Jordà d'Hauteville, fill il·legítim de Roger I, el seu marit.
Dopo la morte del marito, Adelasia divenne reggente del [[Contea di Sicilia|regno]] fino alla maggiore età del figlio (dal [[1101]] sino al [[1112]]). Nel periodo di reggenza si circondò di consiglieri conterranei, tra cui il fratello [[Enrico del Vasto]] (che aveva sposato [[Flandina di Altavilla|Flandina]], figlia del marito) e di [[Cristobulo]].
==Bibliografia i referències ==
Després de la mort del seu marit, es va convertir en Adelasia regent del [[regne]] fins a l'edat de l'infant ( des [[1101|1101-1112]][[1112|1101-1112 )]] Durant el període de la regència es va envoltar d'assessors de companys, entre ells el seu germà [[Enrique del Vast]] ( [[Flandin , que s'havia casat amb]] la filla del seu marit ) i [[Cristobulo]].
L'anno successivo sposò in seconde nozze [[Baldovino I di Gerusalemme]], divenendo Regina di [[Gerusalemme]]. Ripudiata per motivi politici nel [[1117]], tornò in Sicilia e si ritirò nella cittadina di [[Patti]] dove morì il [[16 aprile]] dell'anno seguente.
A l'any següent, es va casar amb [[Balduí I de Jerusalem]] , es va convertir en reina de [[Jerusalem]]. Rebutjada per motius polítics en [[1117|1117 , va]] tornar a Sicília, i es va retirar a la ciutat de [[Patti]], on va morir el [[16 d'abril]] de l' any següent.
Le spoglie di Adelasia vennero tumulate nella [[cattedrale di Patti]], dove ancora oggi si ammira la tomba in stile [[Rinascimento|rinascimentale]].
Les restes van ser enterrats a la catedral de [[patti|Adelasia Patti]], on encara es pot admirar la tomba [[Renaixement|d'estil renaixentista.]]
== Matrimoni e discendenza ==
== Els cònjuges i descendents ==
Adelasia del Vasto sposò nel [[1087]] [[Ruggero I di Sicilia]], del quale fu la terza ed ultima moglie ed al quale diede quattro figli:
Adelasia del Vast es va casar en [[1087]] [[Roger I de Sicília]], que va ser la tercera esposa i l'últim, i amb qui va tenir quatre fills:
*[[Simone di Sicilia|Simone]] (1093 - 1105), [[Conte di Sicilia]];
* [[Simó de Sicília|Simon]] (1093 - 1105), [[comte de]] Sicília ;
*[[Matilde di Altavilla|Matilde]], che sposò [[Rainulfo di Alife]];
* [[Matilda]], que es va casar amb [[Rainulfo Alife]] ;
*[[Ruggero II di Sicilia|Ruggero]] (1095 - 1154), futuro [[Re di Sicilia]] e successore del padre;
* [[Roger II de Sicília|Roger]] (1095 - 1154) , el futur [[rei de Sicília]] i successor del seu pare ;
*Maximilla (+ post 1137), che sposò [[Ildebrando Aldobrandeschi]]
* Maximila ( + després de 1137 ) que es va casar amb [[Hildebrand Aldobrandeschi]]
Da [[Baldovino I di Gerusalemme]], sposato nel [[1113]], non ebbe figli (il matrimonio fu annullato).
Per [[Balduí I de Jerusalem]], es va casar [[1113|en 1113,]] no tenia fills ( el matrimoni va ser anul · lat )
==La disputa sulle origini familiari==
== Les disputes familiars sobre els orígens ==
Le sue origini familiari sono state oggetto di molte controversie fra gli studiosi di genealogie. Già il normanno [[Orderico Vitale]] la diceva erroneamente ''filia Bonefacii Liguris''. Gli storici danno però credito a [[Goffredo Malaterra]], biografo ufficiale del conte [[Ruggero d'Altavilla]], che la indica come: ''neptem Bonifacii, famosissimi Italorum marchionis, filiam videlicet fratris eius''. Secondo le cronache siciliane Adelasia sarebbe stata spogliata dei suoi beni dallo zio e sarebbe fuggita in Sicilia. La vicenda del re, che sposa una povera orfanella, potrebbe però essere leggendaria. Sembra più verosimile che dopo la morte nel ([[1079]]) di Manfredi del Vasto, padre di Adelasia, e di Anselmo, fratello di Manfredi, Bonifacio sia diventato tutore di Adelasia e ne abbia combinato il matrimonio nel [[1089]] (e per questo Orderico lo indica come padre). Per il matrimonio sarà stata versata una congrua dote in quanto esso era parte di ampi rapporti diplomatici, commerciali e militari fra gli [[Aleramici]] e i [[Normanni]].
Els seus orígens familiars han estat objecte de molta controvèrsia entre els estudiosos de les genealogies. Ja el [[Orderic Vitalis|Vitalis Norman Orderic]] va dir que l'error ''filials Bonefacii Liguris''. Els historiadors , però, donar crèdit a [[Geoffrey Malaterra]], biògraf oficial del comte [[Roger I de Sicília|Roger de Hauteville]] , que la defineix com: ''neptem Bonifaci, famós marchionis Italorum, videlicet filiam germà de eius''. D' acord amb el Adelasia cròniques siciliana seria desposseït dels seus béns al seu oncle i corria a Sicília. La història del rei, que es casa amb un pobre orfe , però, podria ser llegendària. Sembla més probable que després de la mort [[1079|( 1079)]] Manfred de Vasto , el pare de Adelasia, i el seu germà Anselmo ' s Manfred, Bonifacio s'ha convertit en el guardià de Adelasia i ha arreglat el matrimoni en [[1089]] ( i perquè designi com pare Orderic ) Per a la dot del casament s'ha pagat una justa perquè va ser part d'una àmplia diplomàtiques, comercials i militars [[Aleramici|entre]] Aleramicis i els [[Normands|normands]].
Tuttavia, secondo la [[legge salica]], seguita dagli aleramici [[Del Vasto]], la terra era proprietà (spesso indivisa) dei soli figli maschi; Adelasia non poté quindi portare in dote feudi piemontesi e ciò spiegherebbe la leggenda della sua spoliazione. Il fratello di Adelasia, [[Enrico del Vasto]] compare nel [[1097]] assieme a Bonifacio in una donazione alla canonica di Ferrania nel retroterra savonese, dimostrando, così che i propri diritti ereditari erano ancora in vigore. Una sua sorella sposò [[Giordano d'Altavilla|Giordano]], figlio illegittimo di Ruggero I, suo marito.
No obstant això, d'acord amb la [[llei Sàlica|llei sàlica]] , seguit per Aleramic [[Del Vasto|Del]] Vasto , la terra era propietat ( sovint dividida ) dels fills només ; Adelasia no podria portar un dot de finques al Piemont, i això explicaria la llegenda del seu botí. El germà Adelasia, [[Enrique del]] Vast apareix [[1097|en 1097]] amb una donació a Bonifaci a la rectoria de Ferrania Savona a l'interior del país, el que demostra, de manera que els seus drets hereditaris encara estaven en vigor. Un[[ Jordània es va casar amb la seva]] germana, el fill il · legítim de Roger I, el seu marit.
==Bibliografia==
== Referències ==
* Renato Bordone, ''Il «Famosissimo marchese Bonifacio». Spunti per una storia degli Aleramici detti del Vasto'', "Bollettino storico-bibliografico subalpino", LXXXI (1983), pp. 586-602.
* Vera von Falkenhausen, ''Zur Regentschaft der Gräfin Adelasia del Vasto in Kalabrien und Sizilien (1101-1112)'', a ''Studies in honour of Cyril Mango presented to him on April 14, 1998'', editat per Ihor Shevchenko i Irmgard Hutter, Stuttgart-Leipzig 1998, pàgs. 87-115.
* Carlo Alberto Garufi, ''Gli Aleramici e i Normanni in Sicilia e nelle Puglie'', a ''Centenario della nascita di Michele Amari'', I, Palerm 1910
* Renato Bordon, ''el " marquès Bonifaci famosos. " Idees per a una història que es diu la Aleramici del'' Vast , " Butlletí de la històric - bibliogràfica subalpins " LXXXI (1983 ) , pàg. 586-602.
* Pasquale Hamel, ''Adelaide del Vasto, Regina di Gerusalemme'', Sellerio, Palerm, 1997.
* [[Vera von Falkenhausen]], ''Zur Regentschaft der Gräfin Adelasia del Vasto in Kalabrien und Sizilien (1101-1112)'', in ''Studies in honour of Cyril Mango presented to him on April 14, 1998'', edited by Ihor Shevchenko and Irmgard Hutter, Stuttgart-Leipzig 1998, pp. 87-115.
* Hubert Houben, ''Adelaide «del Vasto» nella storia del regno di Sicilia'' a "Itinerari di ricerca storica. Pubblicazione annuale del Dipartimento di Studi Storici dal Medioevo all‘Età Contemporanea dell‘Università di Lecce", 4, 1990 [1991], pàgs. 9-40.
* Ernesto Pontieri, ''La madre di re Ruggero: Adelasia del Vasto, contessa di Sicilia, regina di Gerusalemme'', in ''Atti del Convegno internazionale di Studi Ruggeriani'', I, Palerm 1955, pàgs. 327-432.
* [[Vera von Falkenhausen]], ''Zur Regentschaft der Gräfin Adelasia Kalabrien und Sizilien del Vasto (1101-1112)'', en ''Estudis en honor de Mango Cyril li van presentar el 14 d'abril de'' 1998, editat per Ihor Xevtxenko i Hutter Irmgard, Stuttgart - Leipzig 1998, pp. 87-115.
* [[Carlo Alberto Garufi]], ''Gli Aleramici e i Normanni in Sicilia e nelle Puglie'', in ''Centenario della nascita di Michele Amari'', I, Palermo 1910
* [[Carlos Alberto Garufi]], i Aleramicis ''Els normands a Sicília i Pulla,'' en el centenari ''del naixement de Michele Amari'' I, Palerm 1910
* [[Pasquale Hamel]], ''Adelaide del Vasto, Regina di Gerusalemme'', Sellerio, Palermo, 1997.
* [[Setmana Santa Hamel]], ''Adelaida del Vast, la reina de Jerusalem'', talabarderia , Palerm , 1997.
* [[Hubert Houben]], ''Adelaide «del Vasto» nella storia del regno di Sicilia'' in "Itinerari di ricerca storica. Pubblicazione annuale del Dipartimento di Studi Storici dal Medioevo all‘Età Contemporanea dell‘Università di Lecce", 4, 1990 [= 1991], pp. 9-40.
* [[Hubert Houben]], ''Adelaida "la majoria " en la història del regne de'' Sicília " rutes a la investigació històrica. Publicació anual del Departament d'Estudis Històrics de l'Edat Mitjana a la Universitat de Lecce " , 4 , 1990 [= 1991] pp. 90-40.
* Ernesto Pontieri, ''La madre di re Ruggero: Adelasia del Vasto, contessa di Sicilia, regina di Gerusalemme'', in ''Atti del Convegno internazionale di Studi Ruggeriani'', I, Palermo 1955, pp. 327-432.
* Ernesto Pontieri, ''la mare del rei Roger: Adelasia del Vast, la comtessa de Sicília, la reina de Jerusalem'', en ''les Actes de la Conferència Internacional sobre Estudis Ruggeriani'', que Palerm , 1955 , pàg. 327-432.
==Voci correlate==
== Veure també ==
* [[Storia della Sicilia normanna]]
* [[Història de la Sicília normanda]]
* [[Gallo-italico di Sicilia]]
* [[Gal-itàlic de Sicilia|Gal - itàlic siciliana]]
==Collegamenti esterni==
== Enllaços externs ==
*[http://www.italiamedievale.org/sito_acim/personaggi/adelasia.html NotizieAdelaida del sito Italiamedievale.orgVasto]
* Obreclaudator ) http://www.italiamedievale.org/sito_acim/personaggi/adelasia.html Italiamedievale.org web Noticies]
{{Portale|biografie}}
( Obreclau ) {Inici | biografies}}
[[Categoria:ItaliansNobles d'Itàlia]]
[[Categoria:PiemontAleramici]]
[[Categoria:Família]]
[[Categoria:Monarquia]]
[[Categoria:Regne de Sicília]]
[[Categoria:Aleramici|Adelasia]]
[[Categoria:Reggenti del Regno di Sicilia|Adelasia]]
[[br:Adelasia del Vasto]]
| 