Bifenil polibromat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[File:Polybrominated biphenyls.svg|300px|thumb|right|[[Estructura de Lewis]] genèrica dels PBB. Les possibles posicions dels [[brom]]urs en els [[benzè|anells benzènics]] són assignades pels números mostrats als àtoms de [[carboni]].]]
Els '''bifenils polibromats''' (sovint abreujat com a '''PBB''' pel seu nom en [[anglès]] ''Polybrominated Biphenyls'') són un conjunt d'[[hidrocarbur]]s [[brom]]ats sintètics en els que un nombre situat entre 1 i 10 [[àtom]]s de [[brom]] romanen units amb un [[enllaç covalent]] simple a una molècula de [[bifenil]].<ref name="refname1" /><ref name="refname4" /> Així doncs, són possibles fins a 209 congèneres diferents de PBB (excluint els [[isomeria òptica|isòmers òptics]] resultants de la rotació de [[bifenil]]s substituïts asimètricament), si bé només uns pocs d'ells han estat presents a les barreges comercials.<ref name="refname1" /><ref name="refname9" /><ref name="refname30" /> Tots els congèneres amb el mateix nombre de [[brom]]urs reben elsel nom d' ''homòlegs''. Per anomenar-los, la [[IUPAC]] fa servir la nomenclatura de [[Karlheinz Ballschmiter|Ballschmiter]], la mateixa que s'utilitza pels [[bifenil policlorat|bifenils policlorats]]. Formen part del grup dels [[retardant de flama bromat|retardants de flama bromats]], que són considerats [[contaminants orgànics persistents]]. <ref name="refname1" />Químicament, els PBB són molt similars als [[bifenil policlorat|PCB]].<ref name="refname9" /> Els PBB solen ser [[sòlid]]s, incolors i inflamables. Són persistents i [[bioacumulació|bioacumulables]]. Poden provocar problemes de salut com ara nàusees, vòmits, fatiga crònica, lesions [[pell|cutànies]] i mal de panxa. No està demostrat que sigui cancerígen.<ref name="refname4" />La seva producció es va aturar el [[1974]]. <ref name="refname9" />Tenien sobretot aplicacions a la indústria del [[plàstic]].<ref name="refname4" />
 
<center>
Línia 100:
 
És important assenyalar que aquestes propietats moleculars poden relacionar-se amb l'elevada [[toxicitat]] que presenten els PBB. Els més tòxics són els coplanars, mentre que dels no planars només se'n poden trobar traces a la [[natura]].<ref name="refname26" /> Malgrat tot, el per què d'aquesta correlació no acaba de ser comprès.<ref name="refname27" />
 
==Nomenclatura i congèneres==
 
A causa de les seves propietats moleculars, es poden arribar a configurar teòricament fins a 209 congèneres diferents de PBB. A les barreges comercials només solen estar presents els congèneres de majora grau de [[brom]]ació, però els de menor poden aparèixer com a resultat de la degradació dels primers. <ref name="refname9" /> Cada congènere està ordenat numèricament segons el sistema desenvolupat per [[Karlheinz Ballschmiter]] el 1980 pels [[bifenil policlorat|PCB]].<ref name="refname33" />
 
Tots els congèneres amb el mateix nombre de [[brom]]urs es diuen ''homòlegs''. En total, hi ha fins a deu grups d'homòlegs. Els homòlegs amb diferent patró de substitució reben el nom d' ''[[isomeria|isòmers]]''.<ref name="refname1" />
 
==Propietats fisicoquímiques==
Linha 740 ⟶ 746:
<ref name="refname31">WILSON, NK; ZEHR, RD (1978) J. Org. Chem. 43 1768.</ref>
<ref name="refname32">LEVY, LA; OSWALD, E (1976) Biomed. Mass Spectrom. 3 88.</ref>
<ref name="refname33">BALLSCHMITER, K; ZELL, M (1980) ''Analysis of polychlorinated biphenyls (PCB) by glass capillary gas chromatography''. Fresenius Z Anal Chem 302:20-31</ref>
}}