Amiloplast: diferència entre les revisions

[[File:Potato - Amyloplasts.jpg|thumb|right|240px|Micrografia d'amiloplasts]]

Un '''amiloplast''' és un tipus de [[plast]] (orgànuls cel·lulars [[eucariota|eucariotes]]) que es troba en les cèl·lules vegetals. No té [[clorofil·la]] i es caracteritza pel contingut de grànuls de [[midó]]. És el responsable de l'emmagatzematge de l''''[[amilopectina]]''', una forma de midó, via la polimerització de la [[glucosa]].

Els amiloplasts es troben en els [[meristema|meristeme]]s, en els teixits d'emmagatzematge com [[cotiledó|cotilèdons]], [[endosperma]], [[tubercle]]s i cèl·lules de la cliptra associades amb el [[geotropisme]].

Els amiloplasts poden formar-se directament a partir dels [[protoplast]]s mitjançant deposició en l'[[estroma]] o dins de vesícules derivades de la membrana interna o per rediferenciación dels [[cloroplast]]s.

El midó es forma en els cloroplasts durant la [[fotosíntesi]]. Després és hidrolitzat i es resintetiza com midó de reserva en els amiloplasts. Aquest mido té forma molt variada, esfèrica, oval, allargada (en forma de [[fèmur]]), i normalment mostren una deposició en capes al voltant d'un punt, el hilium, que pot ser cèntric (típic de les gramínies i fabàcies) o excèntric (típic en el gènere ''[[Solanum]]''). Quan hi ha més d'un hilium es formen grans compostos (com en els gèneres ''[[Avena]]'' i ''[[Oryza]]''). El gra de midó és un esferocristall que amb [[llum polaritzada]] mostra la figura de la [[creu de Malta]] i es tenyeix de blau - negre amb compostos [[iode|iodats]].

 

 

[[bg:Амилопласт]]