Alan Canhiart: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia ISBN incorrecte |
m Bot:Desambiguació assistida: Cornualla - Canviant enllaç(s) per Cornualla (Bretanya) |
||
Línia 2:
== Origen i família ==
Segons Pierre Le Baud, Alain Canhiart era descendent de « [[Rivallon Mur Marzou]] » i pertany per tant a la línia masculina dels reis de Bretanya.<ref> ''Cronicques et Ystoires des Bretons'' Société des bibliophiles Bretons 1911. Livre III capítol 90 pàgs. 21-22 </ref> Segurament va sorgir de la família de vescomtes i després comtes que a la meitat del segle X van imposar el seu poder hereditari a Cornualla. Era fill de Benet o Benedic mort entre [[1008]] i [[1029]], comte i [[Bisbat de Cornualla|bisbe]] de [[Cornualla (Bretanya)|Cornualla]], doncs fou elegit per la seu episcopal de [[Quimper]] després del [[990]] en circumstàncies desconegudes, i va exercir les funcions de comte i bisbe.
Sa mare Guigoëdon o Guiguoedon era la fille d'Orscand el Gran bisbe de Vannes<ref> Aquest darrer, com el seu fill Rudald, foren sens dubte descendents d'Alan I de Bretanya; Orscand era un gran feudal que controlava de facto el Vannetès al final del segle X </ref> membre de la família del rei [[Alan I de Bretanya]] del qual Alan Canhiart portava el nom, que no pertanyia pas a l'onomàstica habitual de Cornualla.
Línia 13:
Alan Canhiart es va casar vers [[1026]] amb [[Judit de Nantes|Judit]] filla de [[Judicael de Nantes]] i hereva d'aquest comtat. Les noces es van fer segons la costum i entre altres donacions de matrimoni li va cedir cinc llogarets a Quistillic i la meitat de l'església de Cluthgual, amb el delma, la sepultura i tots els drets<ref> Joseph Loth, ''L'émigration Bretonne en Armorique'' Slatkine Reprints. París-Ginebra 1980 {{ISBN|2051001022}} pàg 224 & nota n° 4 .</ref>
El creixement de la seva potència derivat d'aquesta unió sembla haver alertat al duc [[Alan III de Bretanya]]. Un exèrcit ducal va entrar a [[Cornualla (Bretanya)|Cornualla]] però fou rebutjat el [[1031]] prop de [[Locronan]] mercès a la intervenció de [[sant Ronan]]. Després d'una segona reconciliació amb Alan III, Alain Canhiart va haver de fer front a l'indisciplina dels seus propis vassalls els Leonards (leonesos) amb el vescomte Guihomar de Léon al front; el vescomte s'havia revoltat junt amb alguns "tirans" de la seva regió i amb Morvan vescomte dl [[Le Faou|Faou]]. El comte es va imposar ràpidament als revoltats.
Després de recuperar-se d'una greu malaltia, Alain Canhiart va fundar vers [[1029]] l'abadia de Sainte-Croix de Quimperlé amb el suport del seu germà el bisbe Orscand de Coprnualla, i en va confiar la direcció a Gurloës. Va atribuir a la nova fundació la illa de Guadel.
Línia 27:
El matrimoni va tenir al menys sis fills dels quals quatre nois: <ref> És significatiu que els dos grans porten, el me mateix Alan Canhiart, noms de comtes de la línia d'Alan I de Bretanya considerada més prestigiosa. Els noms tradicionals de la casa de Cornualla, « Budic » i « Benet » foren reservats als fills posteriors al gran
</ref>
# [[Hoel II de Bretanya|Hoel]], [[comtat de Nantes|comte de Nantes]], de [[Cornualla (Bretanya)|Cornualla]] i de [[Rennes]], [[duc de Bretanya]]
# Guerech (o Quiriac) ([[1030]] - [[1079]]), bisbe electe de Nantes el [[1059]], consagrat el [[7 de gener]] de [[1061]];
# Budic, mort el [[1091]];
| |||