Joan Jordi I de Saxònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
Va ser [[marcgravi]] de Meissen i Mísnia a partir de [[1611]], finalment va succeir el seu germà [[Criatià II de Saxònia|Cristià II]] com a compte palatí de [[Saxònia]].
El començament del regnat de Joan Jordi I ve coincidir amb l'empitjorament de les tensions entre protestants i catòlics al si l'imperi, i com sobirana del territori protestant més poderós, semblava predestinat a dirigir els estats protestants. Amb tot, la [[Wettin|Casa de Wettin]] i el seu govern va mantenir amb fermesa les polítiques de compensació tradicionals de Saxònia, per tal de preservar l'[[statu quo]] establert en la [[Pau d'Augsburg]]. Aquesta actitud contemporitzadora va reduir les seves possibilitats d'accedir a la corona de [[Bohèmia]], el [[1619]], cosa que li hauria comportat enfrontar-se amb l'emperador [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]]. En conseqüència, va optar per aliar-se amb les tropes imperials en contra del nou rei de [[Bohèmia]], el canvinista [[Frederic V]].
Les relacions amb l'emperador, però, no van ser tampoc fàcils. Despres de la [[Guerra dels Trenta Anys]] va tornar a mantenir una posició de neutralitat, fins que noves tensions amb els catòlics van provocar que l'elector de Saxònia s'aliés amb el rei [[Gustau II Adolf]] de Suècia. Però després de la mort d'aquest en la batalla de Lützen ([[1632]]) i intimidats per la victòria de les tropes imperials en la batalla de Nördlingen ([[1634]]), Joan Jordi I va reconciliar-se amb l'emperador en la [[Pau de Praga (1635)]], i va tornar a ajudar-lo a expulsar les tropes franceses i sueques. Un any després Joan Jordi I es va trobar assetjar per les tropes sueques a la ciutat de [[Magdeburg]], on havia fixat temporalment la seva residència, i es va veure obligat a rendir-se el [[3 de juliol]] de [[1636]].
1636 Johann Georg assetjat juntament amb les tropes imperials de Suècia va celebrar la ciutat de Magdeburg. Ell tenia la seva seu aquí temporalment i després en Westerhüsen Salbke. El 3 de Juliol va ser la rendició de la ciutat. La guerra s'allargà ocasionant nombroses pèrdues a l'electorat de [[Saxònia]] fins que en la [[Pau de Westfàlia]] va ser confirmada la seva posició acordada a [[Praga]].
Tot i que el país va patir enrmes danys durant la guerra i es trobava fortament endeutat, Joan Jordi es lliurava sovint a les seves aficions com la caça i la beguda, fins al punt de rebre el sobrenom de ''Jordi cervesa''
==Matrimoni i fills==
| |||