Joan Jordi I de Saxònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Va ser [[marcgravi]] de Meissen i Mísnia a partir de [[1611]], finalment va succeir el seu germà [[Criatià II de Saxònia|Cristià II]] com a comte palatí de [[Saxònia]].
El començament del regnat de Joan Jordi I
Les relacions amb l'emperador, però, no van ser tampoc fàcils. Despres de la [[Guerra dels Trenta Anys]] va tornar a mantenir una posició de neutralitat, fins que noves tensions amb els catòlics van provocar que l'elector de Saxònia s'aliés amb el rei [[Gustau II Adolf]] de Suècia. Però després de la mort d'aquest en la batalla de Lützen ([[1632]]) i intimidats per la victòria de les tropes imperials en la batalla de Nördlingen ([[1634]]), Joan Jordi I va reconciliar-se amb l'emperador en la [[Pau de Praga (1635)]], i va tornar a ajudar-lo a expulsar les tropes franceses i sueques. Un any després Joan Jordi I es va trobar assetjar per les tropes sueques a la ciutat de [[Magdeburg]], on havia fixat temporalment la seva residència, i es va veure obligat a rendir-se el [[3 de juliol]] de [[1636]]. La guerra s'allargà ocasionant nombroses pèrdues a l'electorat de [[Saxònia]] fins que en la [[Pau de Westfàlia]] va ser confirmada la seva posició acordada a [[Praga]].
Tot i que el país va patir enrmes danys durant la guerra i es trobava fortament endeutat, Joan Jordi es lliurava sovint a les seves aficions com la caça i la beguda, fins al punt de rebre el sobrenom de ''Jordi cervesa''
|