Ricard Lamote de Grignon i Ribas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Ricard Lamote de Grignon i Ribas''' ([[Barcelona]], [[25 de setembre]] de [[1899]] - Barcelona, [[5 de febrer]] de [[1962]]) fou un [[compositor]] i [[director d'orquestra]] [[Catalunya|català]].
Fill de [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet| Joan Lamote de Grignon]], després dels anys de formació, a recer del seu pare i de l'escola Granados sota els auspicis de [[Frank Marshall King|Frank Marshall]], Ricard Lamote va entrar a treballar el 1925 en una fàbrica de rotlles de [[pianola]] [[alemanya]], en paral·lel amb el seu company [[Manuel Blancafort]]. Posteriorment estudià al [[Conservatori del Liceu]]. Casat amb la Montserrat Coll, treballava a la vegada de [[violoncel·lista]] a l'[[Orquestra Simfònica de Barcelona]], creada pel seu pare el 1910 i que va deixar d'existir el 1925, i a l'Orquestra del [[Gran Teatre del Liceu]], llavors una formació desigual. El 1926 va entrar com a percussionista a la [[Banda Municipal de Barcelona]], el 1930 va ser nomenat director de l'Orquestra Simfònica de Girona i el 1932 va guanyar per oposició la plaça de sotsdirector de la Banda Municipal.
[[Fitxer:Compositors Independents de Catalunya.jpg|thumb|D'esquerra a dreta: [[Robert Gerhard]], [[Agustí Grau]], [[Joan Gilbert Camins]], [[Eduard Toldrà]], [[Manuel Blancafort]], [[Baltasar Samper]] i Ricard Lamote de Grignon. Hi falta [[Frederic Mompou]]. (1931)]]
Mentrestant, Ricard Lamote escrivia música que el situava entre els de la seva generació, un conjunt de compositors que per iniciativa de Blancafort conformaren el denominat Grup dels Vuit o [[Compositors Independents de Catalunya]], en l'únic concert públic del qual Ricard Lamote va estrenar la ''Sonatina per a piano'' i ''Quatre estances de Kayyam per a veu i piano''. L'abril de 1936 una obra seva, ''[[Joan de l'ós]]'' per banda, solistes i cor, va inaugurar el XIVè Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània a Barcelona.
Línia 9:
El [[1948]] tornà a Barcelona, però a causa de la impossibilitat de recuperar el seu càrrec a la Banda Municipal, es dedicà especialment a la composició i la [[pedagogia musical]]. El [[1957]] ocupà la subdirecció de l'[[Orquestra Municipal de Barcelona]], col·laborant estretament fins a la seva mort amb [[Eduard Toldrà]], que n'era el director.
La seva obra inclou des de peces per a piano fins a [[poema simfònic|poemes simfònics]], també música de cambra i música simfonicocoral. No podem oblidar les seves aportacions al [[sardana|repertori
El ''Fons Lamote de Grignon'', amb obres d'en Ricard i del seu pare, Joan, va ser dipositat al [[Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya]] i actualment es troba dins la secció de música de la [[Biblioteca de Catalunya]].
| |||