Hekimoğlu Ali Paixà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Hekimoğlu Ali Paşa''' (4 de juny de 1689-Kütahya 14 d'agost de 1758) fou gran visir otomà.
 
Era fill d'un metge venecià convertit al islam, de nom musulmà Nur Efendi, que era metge de Mustafà II. Va ocupar diversos càrrec administratius a la cort i a províncies. Fou governador d'[[Adana]] ([[1722]]) i va sotmetre a les turbulentes tribus turcmanes de [[Cilícia]]; el [[1724]] fou nomenat governador d'[[Alep]] i va participar al setge i conquesta de [[Tabriz]] el mateix any.
 
El [[1725]] fou nomenat visir, i va exercir com [[beylerbeyi]] d'[[Anatòlia]], [[serasker]] d'Orient, governador de [[Sivas]], i governador de [[Diyarbakir]]; el 1730 va retornar al càrrec de serasker d'Orient i va derrotar el xa de Pèrsia, [[Thamasp III]] a Kuzidjan el [[15 de setembre]] de 1731, ocupant [[Hamadan]], [[Urmiya]] i [[Tabriz]].
 
El [[12 de març]] de [[1732]] fou nomenat gran visir i va restablir les finances de l'estat. Va formar aliança amb França contra Àustria però les condicions imposades als francesos a suggeriment de d'[[Ahmed Pasha Bonneval]] van fer fracassar l'acord. Quan es va reprendre la guerra contra Pèrsia, fou destituït ([[12 de juliol]] de [[1735]]) i fou enviat exiliat a [[Mitilene]] de [[Lesbos]]; poc després fou nomenat governador de [[Bòsnia]] on va exercir tres anys (1738-1740) en els que va fer front als austríacs, defensant amb èxit [[Travnik]] i derrotant al mariscal de Saxònia-Hildburghausen a [[Banja Luka]] ([[4 d'agost]] del [[1737]]). El [[1740]] fou enviat a [[Egipte]] on va combatre la revolta dels mamelucs locals. El [[1741]] va ser nomenar ''beylerbeyi'' d'Anatòlia.
 
El [[21 d'abril]] de [[1742]] fou nomenat gran visir per segona vegada, càrrec que va ocupar fins el [[23 de setembre]] de [[1742]] quan volia dirigir en persona l'exèrcit d'Orient contra [[NadirNàdir-Xah ShahAfxar]], en oposició a l'opinió del sultà.
 
El [[1744]] fou nomenat governador de [[Bòsnia]] i el [[1745]] governador d'[[Alep]] i al cap d'uns mesos fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit d'Orient però en aquest temps es va signar la pau amb NadirNàdir-Xah ShahAfxar ([[1746]]) i no va tenir ocasió d'exercir el comandament. Fou llavors altre cop governador de Bòsnia i després de [[Trebisonda]].
 
El [[15 de febrer]] de [[1755]] fou nomenat gran visir per tercera vegada per [[Osman III]] el mateix dia que va pujar al tron, però destituït el [[18 de maig]] de [[1755]] per pressió del ''silihdar'' Miyikil Ali Agha. Fou enviat a l'exili a [[Xipre]], però abans de final d'any fou nomenat governador d'Egipte, i el [[1756]] altre cop governador (''beylerbeyi'') d'Anatòlia, fins que fou cessat el [[1757]].