Manuel Blancafort i de Rosselló: diferència entre les revisions

 

Propietaris del [[Balneari Blancafort]] de la Garriga, un establiment d'aigües termals molt reputat i encara avui dempeus, Manuel Blancafort va tenir una infantesa envoltada per molts intel·lectuals i polítics catalans de les primeres dècades del [[segle XX]] ([[Jacint Verdaguer]], [[Francesc Cambó]], [[Santiago Rusiñol]], [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]], etc.).

Manuel Blancafort va ser un autodidacta i un fet cabdal en la seva formació musical el representà la creació, el [[1905]], de la fàbrica de rotlles per a [[pianola]] Victòria, coneguda com "La Solfa", a la mateixa població de la Garriga. Ubicada en unes naus obra de [[Joaquim Raspall]], aquesta fàbrica arribà a tenir, entre [[1919]] i [[1930]], un catàleg d'unes quatre mil obres i va arribar a exportar rotlles de pianola a Europa, Amèrica i Oceania. Fou una autèntica escola per a Manuel Blancafort, que hi treballà traslladant les notes dels pentagrames a les cintes contínues de la pianola.<ref>{{Citar publicació |cognom=Muns |nom=Eva |enllaçautor= |coautors= |article= LA PIANOLA: UNA ALTRA FORMA DE GAUDIR DE LA MÚSICA|url=http://www.associaciowagneriana.com/pdfarticles/lapianola.pdf |format=PDF |llengua=català |consulta= |publicació=WAGNERIANA CATALANA |lloc= |volum= |exemplar=núm.23|data= 2005|pàgines= |id= |issn= |citació= |ref= }}, pàg.8</ref> Deixeble més tard de [[Joan Lamote de Grignon]], també el marcà profundament la seva amistat amb el compositor [[Frederic Mompou]], amb qui van compartir gustos i aficions.