La major: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'alegria |
m Robot posa descripció a la imatge A Major Scale.PNG a partir del peu de foto |
||
Línia 13:
}}
'''La major''' (també '''LaM''' en la notació europea i '''A''' en la notació americana) és la [[tonalitat]] que té l'[[escala major]] a partir de la [[nota]] la. Així, la seva escala està constituïda per les notes la, si, do#, re, mi, fa# i sol#. La seva [[Armadura (música)|armadura]] té tres [[sostingut]]s (do, fa, sol). El seu [[relatiu menor]] és la tonalitat de [[fa sostingut menor]], i la tonalitat homònima és [[la menor]].
[[Fitxer:A Major Scale.PNG|500px|center|Escala de La major]]
Si bé no és tan rara en la literatura simfònica com ho són altres tonalitats amb més sostinguts, els exemples de simfonies en la major no són tan nombrosos com les que estan en [[re major]] o [[sol major]]. La ''[[Simfonia núm. 7 (Beethoven)|Simfonia núm. 7]]'' de [[Beethoven]], la ''[[Simfonia núm. 6 (Bruckner)|Simfonia núm. 6]]'' de [[Bruckner]] i la ''[[Simfonia núm. 4 (Mendelssohn)|Simfonia núm. 4]]'' de [[Felix Mendelssohn|Mendelssohn]] gairebé completen la llista de les principals simfonies en aquesta tonalitat durant el [[romanticisme]]. Tant el [[Concert per a clarinet (Mozart)|Concert per a clarinet]] com el ''[[Quintet per a clarinet (Mozart)| Quintet per a clarinet]]'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]]) estan en la major. En la [[música de cambra]], es troben més sovint exemples d'obres escrites en aquesta tonalitat. Tant [[Johannes Brahms|Brahms]] com [[César Franck]] van escriure sonates per a [[violí]] en la major.
| |||