Gilabert de Centelles i Riu-sec: diferència entre les revisions

Fill de [[Pere de Centelles i de Vilanova]] i Ramoneta Riu-sec i Díaz<ref>Diversos Autors, ''El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental'' Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 47, ISBN 84-6056972-1</ref>, conegut també per Ramon de Riu-sec, es casà amb Leonor de Cabrera i del matrimoni nasqué Pere de Centelles i [[Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera]], mentre que la seua filla [[Catalina de Centelles]] es va casar amb [[Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí]]<ref>{{es}} Grandes de España, ''[http://grandesp.org.uk/historia/gzas/aranda.htm Conde de Aranda]''</ref>, que seria [[virrei de Sicília]].

Fou senyor de la [[baronia de Nules]], i de la d'Oliva des del 1387 per herència del seu oncle matern de qui també hereta el nom ''Ramon de Riu-sech'' (nom vinculat al senyoriu, que acompanyarà sempre els senyors d'Oliva i Rebollet en tots els documents oficials).<ref>Diversos Autors, ''El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental'' Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 47, ISBN 84-6056972-1</ref>

Va participar amb les tropes valencianes en la defensa de [[Catalunya]] enfront la [[Guerra dels armanyaguesos|Invasió d'Armanyac]] de [[Joan III d'Armagnac|Joan III]], caient presoner a [[Ceret]] el [[1390]], en estacar-se el seu cavall en un camp recentment regat.<ref>Diversos Autors, ''El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental'' Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 47, ISBN 84-6056972-1</ref> Com a governador del [[Rosselló]] va passar al contratac, sortint de [[Montpeller]] amb seixanta cavallers i seixanta ballesters el [[15 d'agost]] i arribant a [[Fraisse-Cabardès|Fraisse]] l'endemà. Com el senyor del castell, un dels capitans armanyaguesos no es trobava al castell, Gilabert de Centelles el va cremar.

Retornat a València, prengué part en les lluites i enfrontaments entre famílies nobles, les anomenades [[Bandositats del Regne de València]]. Des del [[1398]] capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler. Una de les principals incidències de la lluita foren la mort de [[Pere de Centelles]], germà de Gilabert, aquest buscà la venjança sense atendre raons ni ordres dels jurats ni del propi rei [[Martí l'Humà|Martí]], qui per posar pau convocà les [[Corts Valencianes (Antic Règim)|Corts]] a [[Sogorb]] (1401) sense èxit. Gilabert matà al cap del bàndol contrari, [[Jaume de Soler]] a [[Almedíxer]], presentant-se després a les corts tranquil i orgullós. En reparació d'aquest agravi, Pere Marrades matà Jaume Jofré, Lluís de Torres i altres del bàndol dels Centelles.<ref>Diversos Autors, ''El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental'' Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 47, ISBN 84-6056972-1</ref> Les disposicions de les Corts per reprimir aquestos excessos només aconseguiren que els contendents abandonaren els carrers de [[València]], però els dos bàndols es van enfrontar finalment a la [[batalla del Forcat]] a [[Llombai]] el [[21 d'abril]] de [[1404]] on els Centelles foren derrotats.<ref>Diversos Autors, ''El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental'' Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 49, ISBN 84-6056972-1</ref>