Programa nuclear de l'Iran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m retoc |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El ''' Programa nuclear de l'Iran ''' és un esforç iranià pel desenvolupament de tecnologia nuclear iniciat sota el mandat del [[
Després de la [[Revolució iraniana]] de [[1979]] el programa va ser temporalment detingut. Aviat va ser reprès, encara que sense tanta assistència [[Occident|occidental]] com en l'època pre-revolucionària. El programa nuclear actual de l'Iran consisteix de diversos llocs d'investigació, una mina d'[[urani]], un [[reactor nuclear]], i algunes facilitats de processament d'urani que inclouen una [[enriquiment d'urani|planta d'enriquiment]]. El Govern iranià assegura que l'únic objectiu del programa és desenvolupar la capacitat de generar [[energia nuclear]] amb fins pacífics, i planeja generar 6000MW d'electricitat per mitjà de plantes d'energia nuclear per a l'any 2010.<ref name="gen2010">{{Cite web|url = http://www.iran-daily.com/1384/2419/pdf/i3.pdf|title=Nuclear Power Plants Will Generate 6,000 MW by 2010|accessdate = 25 abr 2006|publisher = Iran Daily (anglès )}}</ref> Fins a l'actualitat (2008), l'energia nuclear no ha estat part de la [[xarxa de transport d'energia elèctrica]] iranià.
Línia 8:
El Programa nuclear de l'Iran té els seus orígens en la [[Guerra Freda]], a finals dels anys 50 sota l'auspici dels EUA en el marc d'acords bilaterals entre ambdós països. Específicament l'any [[1957]], quan sota el programa [[Àtoms per la Pau]] es va signar un acord de cooperació nuclear civil. El Sha [[Mohammad Reza Pahlevi]] governava l'Iran en aquest llavors, i després del [[enderrocament]] recolzat per la [[CIA]] de [[Mohammad Mosaddeq]] a [[1953]], el seu règim semblava prou estable i amistós cap a Occident com perquè els EUA es preocupessin pel fet de l'Iran eventualment pogués tenir armes nuclears.
En [[1959]] es va establir el Centre de Recerca Nuclear de [[Teheran]] (cinta), manejat per l'Organització d'Energia Atòmica de l'Iran (OEAI). L'cinta va ser equipat amb un reactor de recerca nuclear de 5 megawatts, donat per EUA i que va entrar en operació a [[1967]], sent alimentat amb [[urani]] altament enriquit.<ref>{{Citar web|url = http://www.nnsa.doe.gov/na-20/frrsnf
=== Cooperació entre Estats Units i l'Iran en la dècada del 70 ===
A [[març]] de [[1974]], el Sha va preveure que les reserves de [[petroli]] del món algun dia s'acabarien, i va declarar que "El petroli és un material noble, massa valuós com per cremar... Tenim previst produir, el més aviat possible, 23 000 megawatts d'electricitat utilitzant plantes nuclears. "<ref name="shah">{{Cite web|url = http://www.nti.org/e_research/profiles/1825_1826.html|title = Iran Profile - Nuclear Chronology 1957-1985|accessdate = 2006.05.18|publisher = Nuclear Threat Initiative (Anglès )}}</ref> En [[Província de Bushehr|Bushehr]] es construiria la primera planta, i subministraria energia a la ciutat interior de [[Shiraz]]. En [[1975]] l'empresa de [[Bonn]] Kraftwerk Union AG, una empresa col·lectiva formada per [[Siemens AG]] i AEG Telefunken, va signar un contracte valorat entre quatre i sis mil milions de dòlars per construir la planta de energia, de [[reactor d'aigua a pressió]]. Per a la construcció de les unitats de generació nuclear de 1,196 megawatts es subcontractar a ThyssenKrupp; l'obra havia de ser completada en [[1981]].
Per a l'any [[1975]], el secretari d'Estat nord-americà, [[Henry Kissinger]], havia signat un memoràndum titulat ''' '' US-Iran Nuclear Co-operation ''' '', en el qual s'esmentava que la venda d'equips d'energia nuclear a l'Iran portaria a les [[corporació|corporacions]] nord-americanes guanys de més de sis mil milions de dòlars. En aquest llavors, l'Iran extreia sis milions de barrils (950.000 m³) de [[petroli|cru]] al dia, en l'actualitat l'Iran extreu quatre milions de barrils (640.000 m³) diaris de cru.
En [[1976]] el president [[Gerald R. Ford]], amb desconfiança, va signar una ordre que permetia l'Iran comprar i operar una facilitat de processament, de fabricació nord-americà, per extreure [[plutoni]] de combustible de reactor nuclear, amb tots els riscos de proliferació que això portaria. Entre altres coses, el document deia que la "introducció d'energia nuclear proveirà tant per a les necessitats de creixement de l'economia iraniana com per crear reserves lliures de cru per a l'exportació o la conversió a petroquímics."<ref name="WP1">{{cite web|author = Dafna Linzer|publisher = Washington Post (Anglès)|date = March 27, 2005|title = Past Arguments Your say Square With Current Iran Policy|url = http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A3983-2005Mar26.html}}</ref>
L'equip del president Ford no només va donar suport els plans iranians per iniciar una indústria massiva d'energia nuclear, sinó també es va esforçar per tancar un acord multimilionari que li hauria permès a l'Iran controlar grans quantitats de plutoni i urani enriquit, materials que poden usar-se per crear una bomba atòmica. Cal recordar que l'Iran en aquest llavors era un aliat pròxim dels EUA, que comptava amb molts diners i llaços estrets amb [[Washington DC|Washington]]. Companyies nord-americanes, entre les quals estaven Westinghouse Electric i [[General Electric]] riñieron per fer negocis en aquest país. Respecte d'això, en una entrevista, el [[27 de març]] de [[2005]] Henry Kissinger va declarar "no crec que l'assumpte de la proliferació hagi sorgit [durant les negociacions]."<ref name="WP1" />
Fins el canvi d'administració, en [[1977]], [[Richard B. Cheney|Dick Cheney]], el Secretari de Defensa [[Donald Rumsfeld]] i [[Paul Wolfowitz]], que actualment estan entre els grans opositors al programa nuclear iranià, van estar involucrats en la promoció d'un programa nuclear iranià que permetés extreure plutoni del combustible de reactor nuclear per al seu ús en armes nuclears.<ref>{{Citar web|url = http://www.globalresearch.ca/index.php?context=viewArticle&code=HAA20060306&articleId=2067|títol = US endorsed Iranian plans to build massive nuclear energy industry|autor = Ed Haas|data = March 6, 2006|editorial = The Centre for Research on Globalisation (Anglès )}}</ref>
=== Després de la Revolució de 1979 ===
Després de la [[Revolució iranià|Revolució de 1979]], Iran va informar el [[Organisme Internacional d'Energia Atòmica]] (OIEA) dels seus plans per reiniciar el seu programa nuclear utilitzant combustible nuclear de fabricació domèstica, i el 1983 l'OIEA fins i tot va planejar ajudar a Iran sota el seu Programa d'Assistència Tècnica per tal de produir urani enriquit. Un informe de l'OIEA enunciava clarament que l'objectiu del Organisme era "contribuir amb la formació d'experts locals i mà d'obra necessitada per a sustentar un programa ambiciós en el camp de la tecnologia de reactor d'energia nuclear i de la tecnologia de cicle de combustible ". No obstant això, l'OIEA va ser obligada a acabar el programa per pressió dels EUA <ref>{{Citar web|títol = Iran needs nuclear energy, not Weapons|url = http://groups.google.com/group/alt.france/msg/f30f20ca46cd1e98|editorial = Le Monde diplomatique (Anglès)|data = November 2005|autor = Cyrus Safdari}}</ref>
Així doncs, la Revolució iranià va ser un moment crític en la relació entre l'Iran i els països estrangers en termes de cooperació per obtenir energia nuclear. Després 1979, [[França]] es va negar a lliurar urani enriquit a l'Iran. A més, l'Iran no va poder recuperar de Eurodif la seva inversió. La [[societat anònima]] Eurodif va ser formada el [[1973]] per França, [[Bèlgica]], [[Espanya]] i [[Suècia]]. El 1975, el 10% de les accions de Eurodif, pertanyents a Suècia, van anar a l'Iran com a resultat d'un acord entre França i l'Iran. La companyia subsidiària del govern francès Cogema (ara Areva NC) i el govern iranià establir l'empresa Sofidif (Société franc-iranienne pour l'enrichissement de l'Uranium parell Diffusion gazeuse) amb un repartiment del 60% i 40% de les accions, respectivament. A canvi, Sofidif va adquirir el 25% de les accions de Eurodif, el que li va donar a l'Iran el 10% adquirit de Eurodif. El Sha Reza Pahlevi va prestar mil milions de dòlars (i altres 180 milions de dòlars el 1977) per a la construcció de la fàbrica de Eurodif, per així tenir el dret de comprar el 10% de la producció del lloc.
També se'ls va pagar als EUA per lliurar combustible nou d'acord amb el contracte signat amb l'Iran abans de la Revolució. No obstant això els EUA no van lliurar el combustible ni van retornar el pagament de milers de milions de dòlars que havien rebut. [[Alemanya]] també va rebre un pagament de milers de milions de dòlars per les dues facilitats nuclears a Bushehr, però després de tres dècades, no ha exportat cap tipus d'equip i tampoc ha reemborsat els diners.<ref name="anti1">{{cite web|url = http://www.antiwar.com/prather/?articleid=8308|title=ElBaradei Isn't Perfect|author = Gordon Prather|date = 27 desembre 2005|publisher = Antiwar.com (Anglès )}}</ref> El govern iranià va suspendre els seus pagaments i va tractar de recuperar els seus diners pressionant a França a través del maneig de grups militants, incloent el [[Hezbolà]], que va prendre ciutadans francesos com a ostatges a la dècada de 1980.
En [[1982]], el president [[François Mitterrand]] es va refusar a lliurar urani a l'Iran, que també reclamava el deute de mil milions de dòlars. En [[1986]] Georges Besse, gerent de Eurodif, va ser assassinat, el acte va ser suposadament reivindicat per militants del grup [[Acció Directa (grup)|Acció Directa]], encara que ells van negar qualsevol responsabilitat durant el seu judici.<ref>{{cita llibre|títol = Jean-Louis Bruguière, un juge d'exception|editorial = Voltaire Network (Francès)|data = 29 abril 2004|url = http://www.voltairenet.org/article13591.html}}</ref> En la seva recerca '' La République Atomique, France-Iran li pacti nucléaire '', David Carr-Brown i Dominique Lorentz van assenyalar com a responsables als serveis d'[[intel·ligència militar|intel·ligència]] iranians. Finalment es va arribar a un acord en [[1991]]: França reemborsar els diners, i l'Iran es va mantenir l'accionariat de Eurodif a través d'Sofidif. No obstant això, l'Iran es va abstenir de reclamar pel urani produït.<ref>{{Citar web|títol = La République Atomique|editorial = Le Monde (Francès)|data = 11 novembre 2001|autor = Dominique Lorentz|url = http://www.politiqueglobale.org/article.php3?id_article=1967}}</ref><ref>{{cita llibre|títol = Iskandar Safa and the French Hostage Scandal|editorial = Middle East Intelligence Bulletin (Anglès)|data = febrer de 2002|url = http://www.meib.org/articles/0202_l2.htm}}</ref>
Kraftwerk Union, l'empresa col·lectiva formada per Siemens AG i AEG Telefunken, es va retirar per complet del projecte nuclear de Bushehr el juliol de [[1979]], després de suspendre les seves operacions el gener de 1979, deixant un reactor complet en un 50% , i l'altre reactor en un 85% complet. Argumentar que la seva decisió es va basar en el fet que l'Iran no cancel·lar un deute 450 milions de dòlars en pagaments endarrerits. La companyia havia rebut més de dos i mig milers de milions de dòlars del contracte total. El seu retir va ser provocat per la certesa que el govern de l'Iran acabaria el contracte unilateralment, certesa a la qual van arribar després de la fi de la Revolució de 1979, que va paralitzar l'economia iraniana i que va portar a un punt crític les relacions de l'Iran amb Occident . La companyia francesa Framatome, subsidiària de Areva, també es va retirar.
El [[1984]], Kraftwerk Union va fer una cotització per veure si podia reaunudar seva participació en el projecte, encara que, òbviament, es va refusar a fer-ho mentre durés la [[Guerra Iran-Iraq|Primera Guerra del Golf]]. A l'abril del mateix any, el portaveu del Departament d'Estat dels EUA va declarar: "Creiem que prendria almenys de dos a tres anys completar la construcció dels reactors en Bushehr." El portaveu va afegir que els reactors d'aigua a pressió de Bushehr "no són particularment adequats per a un programa d'armaments" i que "A més, no tenim evidència de la construcció iraniana d'altres facilitats necessàries per separar plutoni de combustible de reactor consumit."
Els reactors nuclears de Bushehr van ser danyats per diversos atacs aeris iraquians entre el [[24 de març]] de [[1984]] i [[1988]], raó per la qual el programa nuclear es va aturar. En [[1990]], l'Iran va començar a buscar nous socis per al seu programa nuclear, però, a causa d'un clima polític diferent i per les sancions punitives nord-americans, l'Iran va comptar amb pocs candidats.
Segons la portaveu de l'OIEA, Melissa Fleming, els inspectors d'aquesta entitat van visitar les mines d'urani de l'Iran a [[1992]].
El [[1995]] Iran va signar un contracte amb [[Rússia]] per reprendre la construcció de la parcialment completa planta de Bushehr, instal·lant en el ja existent edifici Bushehr I un reactor d'aigua a pressió [[VVER|VVER-1000]] de 915 [[Watt|megawatts]], la finalització s'espera per al'any [[2007]]. No hi ha plans actuals per a completar el reactor Bushehr II. L'any següent EUA va tractar, sense èxit, impedir a [[Xina]] la venda d'una planta de conversió a l'Iran. Xina també va proveir a l'Iran del gas necessari per provar el procés de [[enriquiment d'urani]].
=== De l'any 2000 al 2006 ===
El [[14 d'agost]] de [[2002]], Alireza Jafarzadeh, un prominent dissident iranià, va revelar l'existència de dos llocs nuclears desconeguts: una facilitat d'enriquiment d'urani a Natanz (part de la qual està sota terra), i una facilitat de [[aigua pesada]] a [[Arak (Iran)|Arak]].
Segons l'acord de seguretat de l'Iran amb l'OIEA, vigent en aquell llavors, es declarava que "l'Iran no està obligat a permetre inspeccions de l'OIEA a una nova facilitat nuclear fins a sis mesos abans que material nuclear hagi estat introduït en la mateixa" , és més, l'Iran no estava obligat tan sols a informar l'OIEA de l'existència de la facilitat fins llavors, un punt concedit pel [[Regne Unit]] en la reunió de la Junta de Governadors de març de 2003. Aquesta clàusula de "sis mesos" era una part estàndard de tots els acords de seguretat de l'OIEA. Tot i així, l'Iran va permetre inspeccions de les facilitats per l'OIEA, segons el Protocol Addicional, i l'OIEA va concloure que les facilitats no estaven relacionades amb cap programa secret d'armes nuclears.<ref>[http://www.hinduonnet.com/2005/09/21/stories/2005092105231000.htm Iran and the Invention of a nuclear crisi per Siddharth Varadarajan (Anglès)]</ref>
No obstant això, l'Iran va ser obligat a informar l'OIEA sobre el seu importació d'urani des de la Xina i el seu consegüent ús d'aquest material en activitats de conversió i enriquiment d'urani. També va ser obligat a reportar a l'OIEA experiments amb la separació de plutoni. Una vasta llista de violacions específiques al [[Tractat de No Proliferació Nuclear|NPT]] per part de l'Iran està inclosa en el informe de novembre de 2004 de l'OIEA sobre el programa nuclear iranià.
El [[14 de novembre]] de [[2004]], el cap negociador iranià va anunciar una suspensió voluntària i temporal del programa iranià d'enriquiment (cal aclarir que l'enriquiment d'urani no és una violació a l'NPT) després de la pressió del Regne Unit, França i Alemanya, que actuaven en nom de la [[Unió Europea]] (UE), coneguda en aquest context com UE-3. Es va especular en aquest llavors que aquesta mesura va ser presa per crear confiança a Occident, i continuaria per un període raonable de temps. El [[24 de novembre]] Iran va buscar renegociar els termes del seu acord amb la UE per excloure uns equips del mateix, i així utilitzar-los en treballs de recerca. Aquesta sol·licitud va ser abandonada quatre dies després.
Els dies 8 i 10 d'agost de [[2005]], el govern iranià va reprendre la seva conversió d'urani en la facilitat d'Esfahan, només cinc dies després de l'elecció de [[Mahmud Ahmadinejad]] com a president, suposadament mentre seguia vigent la suspensió d'activitats d'enriquiment. Això va motivar a la Unió Europea a pressionar l'OIEA perquè portessin el cas del programa nuclear de l'Iran davant del [[Consell de Seguretat de Nacions Unides]], el [[19 de setembre]] de 2005. El gener de 2006, James Risen, un reporter del '' [[New York Times]] '', va assegurar en el seu llibre '' State of War '' que, el febrer de 2000, una operació secreta nord-americana, anomenada '' Operation Merlin '' s'havia produït per el govern nord-americà resultats adversos. Segons Risen, originalment estava destinada a proveir a l'Iran un disseny defectuós per construir una arma nuclear, amb la intenció de retardar el supòsit programa nuclear iranià, però en realitat, el pla potser accelerar el programa nuclear iranià en subministrar informació útil, una vegada que els defectes fossin identificats.<ref> Risen, James, '' State of War: The Secret History of the CIA and the Bush Administration '', Free Press, 2006, ISBN 0-7432-7066-5</ref> En tot cas, el govern nord-americà no ha reconegut l'existència d'aquesta operació.
== Crisi Diplomàtica dels anys 2005 i 2007 ==
El Programa nuclear de es va veure comprès en una crisi diplomàtica mundial pel reinici de l'[[enriquiment de l'urani]] que el govern de [[Mahmud Ahmadinejad]] va establir el 2005, en contra de les recomanacions de la [[AIEA]]. Aquesta crisi va tenir d'una banda al govern dels EUA de [[George Walker Bush|George Bush]]; que va centrar la seva acció diplomàtica a obtenir el suport internacional no només per imposar sancions econòmiques a l'Iran, sinó fins i tot per al suport a un probable atac militar al programa d'aquest país, per considerar que el mateix en realitat tenia com a finalitat el desenvolupament de [[bomba nuclear|armes nuclears]]. De l'altra banda, el govern d'Ahmadinejad, juntament amb el sector conservador de la política iraniana, va utilitzar el citat programa com una plataforma política del seu govern i el va tornar una qüestió nacional, afirmant que l'Iran té necessitats energètiques suficients per continuar amb el desenvolupament de la seva energia atòmica i que el mateix és exclusivament civil i no militar. A moments la possibilitat d'un desenllaç militar i les seves conseqüències regionals s'estressaren l'escenari internacional. Finalment un informe de la [[CIA]] va descartar definitivament que el programa nuclear iranià pugui permetre el desenvolupament d'armes nuclears, en els anys immediats, la qual cosa no permet l'obtenció del suport que el govern de Bush cerca. Malgrat això George Bush segueix afirmant que l'Iran i el seu programa són una amenaça per al món i per [[Orient Mitjà]].
== Nova petició de l'Iran ==
El [[7 de gener]] de 2008, [[Mohammad Jazai]], ambaixador de l'Iran davant la [[ONU]], ha reclamat que el Consell de Seguretat deixi d'intervenir en el cas nuclear de l'Iran i que torni aquest expedient a l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica o [[AIEA]] per les seves sigles en [[anglès]] <ref>'' El representant de l'Iran a l'ONU va demanar al CS que doni per acabat el litigi nuclear iranià i el envieu a l'Agència. Atès l'informe del director general de l'agència, Mohamed ElBaradei, sobre la inexistència de qualsevol desviació en els programes nuclears iranians, la intervenció del CS de l'ONU es considera una mesura il legal. Per això, oposar-se a les activitats nuclears de l'Iran no té cap legitimitat jurídica i legal. D'acord amb la Carta Magna de l'ONU, el CS no pot actuar en contra dels drets dels països, de manera que les mesures i decisions d'aquest consell sobre el cas nuclear de l'Iran-que continuen a causa de la pressió dels EUA- atempten contra els reglaments internacionals. Iran, un dels signants del Tractat de No Proliferació d'armes nuclears (TNP) i membre de l'AIEA, té dret a protestar per aquest procés i demanar que el CS deixi de prendre cartes en l'assumpte. '' més en [http://www2.irna.ir/es/news/view/menu-366/0801078975131950.htm Ambaixador de l'Iran a l'ONU reclama que el cas nuclear sigui retornat a l'AIEA] </ref>
== Instal·lacions nuclears de l'Iran ==
Fins 2007 aquestes eren les instal·lacions nuclears del país.
=== [[Anarak]] ===
Linha 20 ⟶ 65:
=== Arak ===
Aquest lloc va ser donat a conèixer per un grup terrorista del país, el 2002, es construeix un reactor nuclear de 40 MWt d'aigua pesada per desenvolupament i investigació; haurà d'estar llest per a 2014.<ref Name=ref_duplicada_1>{{Cite web|url = http://www.globalsecurity.org/wmd/world/iran/arak.htm|title=Nuclear Power Plants Will Generate 6,000 MW by 2010|accessdate = 25 abril 2006|publisher = Iran Daily
aquest nou reactor té el propòsit de substituir al reactor de 1967 al Centre de Recerca Nuclear de Teheran el qual produeix radioisòtops per a medicina i agricultura.<ref>{{Citar web|url = http://www.iaea.org/Publications/Documents/Infcircs/2007/infcirc696.pdf|títol = INFCIRC/696|editorial =
Linha 35 ⟶ 80:
El lloc va ser escollit des del règim del xa Reza Pahlavi, que volia fer una xarxa d'energia neta per alimentar el país amb 23,000 MW utilitzant només energia nuclear. El 1975 es va signar un contracte en [[Bonn]] amb Kraftwerk Union AG de $ 4 a $ 6.000 milions per construir un reactor nuclear d'aigua pressuritzada, un altre reactor seria construït i acabat el 1981.
Kraftwerk Union es retira del projecte el juliol de 1979, un dels reactors tenia un 50% de grau d'avanç i l'altre 85%, van dir que el motiu va ser la falta de pagament de la part iraniana de prop de $ 450 milions de dòlars. La companyia havia rebut 2.500 $ milions per avançat. Hi va haver cancel·lació del contracte a causa de la [[revolució iraniana]] per enderrocar el Xa.
El 1984 l'empresa va dir que no acabaria el projecte a causa de la [[Guerra Iran-Iraq]], més tard el Departament d'Estat dels Estats Units afirmo que aquests reactors no eren capaços de produir plutoni per a armes nuclears.
Linha 43 ⟶ 88:
El 1990 es va reactivar el programa buscant socis internacionals però a causa de sancions unilaterals dels Estats Units pocs candidats van entrar al negoci.
El 1995 se signa un contracte amb Rússia per acabar el reactor parcialment construït a Bushehr, creant un reactor de 915 MWe d'aigua pressuritzada per acabar el 2007.<ref>{{Citar web|url = http://www.forbes.com/work/feeds/afx/2006/05/12/afx2741403.html|títol = Iran urges Russia to speed up Bushehr nuclear plant work|editor=[[Forbes]] }}</ref> la companyia russa constructora és Atomstroyexport part del complex industrial MinAtom.
80 tones de combustible nuclear van ser lliurades el desembre de 2007, sota supervisió de l'Agència Nuclear de l'ONU.
Linha 58 ⟶ 103:
És un centre de recerca nuclear opera un petit reactor nuclear de recerca de fabricació Xina. Operat per l'Agència d'Energia Nuclear de l'Iran.<ref>{{Cite web|url = http://www.globalsecurity.org/wmd/world/iran/esfahan.htm|title = sfahan
Nuclear Technology Center}}</ref>
El lloc converteix el pastís Groc yellowcake en urani hexaflorido, per a l'octubre de 2004 el lloc opera a un 70% de la seva capacitat, té una altra planta que produeix Zirconium altre ingredient per reactors nuclears.
=== Karaj ===
Un altre centre d'investigació dedicat a l'agricultura i Medicina establert el 1991.
=== Lashkar Abad ===
És una planta pilot de separació d'isòtops, establerta el 2002, es realitzen treballs d'enriquiment amb làser. Aquesta planta més tard va ser tancada ja que l'Iran havia declarat que no volia urani per a armes.
=== Lavizan ===
Aquest lloc va ser enderrocat i tancat entre l'agost de 2003 i març de 2004 es van prendre mostres de radiació per l'AIEA però no hi va haver signes d'ella, el lloc va ser tornat a la ciutat de Teheran.
=== Natanz ===
És una planta protegida de Enriquiment de Combustible, cobreix 10 [[Hectàrea|ha]], el complex està construït a 8 metres sota la superfície i protegida per una cuirassa de 25
=== Parchin ===
Linha 84 ⟶ 128:
=== Yazd ===
És un centre de processament de radiació equipat amb un accelerador Rhodotron TT200 fet a Bèlgica, amb una capacitat màxima de 100 [[kW]], està dedicat a recerca geofísica i analitzar dipòsits minerals que envolten la ciutat on es troba, la seva funció serà la d'ajudar a la medicina i la indústria de polímers.<ref name="ntiyadz">{{Cite web|url = http://www.nti.org/e_research/profiles/Iran/3119_3270.html|title = Yazd Radiation Processing Center (YRPC)|accessdate = 2006.09.25|publisher = Nuclear Threat Initiative|year = 2006}}</ref>
== Referències ==
{{Referències |2}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.iaea.org/NewsCenter/Focus/IaeaIran/index.shtml OIEA i l'Iran]
* [http://www.iarnoticias.com/secciones_2007/medio_oriente/0040_iran_eeuu_final_de_juego_20mar07.html Final de joc-EUA i l'Iran, a punt per a la guerra]
Linha 160 ⟶ 139:
[[Categoria:Energia nuclear]]
[[Categoria:Iran]]
[[ar:برنامج إيران النووي]]
| |||