Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 53:
=== La pau amb el Papa i el conflicte amb Enric ===
[[Fitxer:Sinzig_Barbarossa.jpg|thumb|170px|right|Monument a Frederic a [[Sinzig]]]]
El 1175, Frederic van iniciar una nova expedició a Itàlia (la cinquena) i la [[Lliga Llombarda]] es va formar per oposar-s'hi. Amb el refús d'[[Enric el Lleó]] a prendre-hi part, la campanya va ser un fracàs. El 29 de març del 1176 Frederic va patir una dura derrota a la [[Batalla de Legnano]], prop de [[Milà]], on va ser ferit i durant un temps donat per mort. No li va quedar altre remei que iniciar negociacions de pau amb [[Papa Alexandre III|Alexandre III]] i la Lliga Llombarda. Per la [[Pau de VienaVenècia]] l'emperador i el papa es van reconciliar amb un mutu reconeixement de drets. Les ciutats llombardes van continuar lluitant fins que el 1183 Frederic els hi va permetre elegir se seus propis magistrats mitjançant la [[Pau de Constança]].
 
Frederic no va perdonar a [[Enric el Lleó]] per no haver-lo ajudat el 1174. Al 1180 Frederic va acabar de consolidar un poderós estat que comprenia Saxònia, Baviera, i territoris substancials del nord i l'est d'Alemanya. Aprofitant l'hostilitat de la resta de prínceps alemanys envers Enric, Frederic el va jutjar ''in absentia'' per un tribunal de bisbes i prínceps que el van condemnar i desposseir de les seves terres. Enric, veient-se abandonat pels seus aliats, va haver de rendir-se el novembre de 1181 davant l'exèrcit imperial que el seu cosí havia reunit. Va passar tres anys a l'exili a la cort del seu sogre [[Enric II d'Anglaterra]], fins que se li va permetre tornar a Alemanya on va acabar els seus dies amb el títol menor de Duc de Brunswick.