Revisió del 11:15, 15 jul 2011 modifica Jordi Roqué (discussió \| contribucions) Autopatrullats 59.078 edits →‎Membres destacats: tipo ← Edició anterior		Revisió del 13:43, 30 gen 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits m →‎Història Edició següent →
Línia 27: ==Història== L'origen dels dos bàndols, Nyerro i Cadell, se situa al segle XIII, arran de les lluites de les cases dels Cadell, senyors d'[[Arsèguel]], i els Banyuls, senyors de [[Nyer]], a la [[Cerdanya]]. aA ~~Finals~~finals del ~~Segle~~segle XIII, 1296, el radi d'acció d'ambdós bàndols s'estengué fins a la plan de Vic, arran de les pretensions dels [[Montcada]] d'alliberar-se del vassallatge que devien al Bisbe de Vic. Aquesta tensió desembocà en una guerra en la que els Nyerros feren costat als Montcada, essent capitanejats per [[Gilabert de Nyer]]. Aquests bàndols d'origen feudal adquiriren gran importància en el transcurs de la crisi de la baixa edat mitjana, en el transcurs de la qual es convertiren en un fenomen social en el conjunt del principat. En el primer terç del segle XVII, s'assolí el màxim esplendor i virulència d'ambdós grups, restant el Principat dividit entre Nyerros i Cadells. Línia 35: Les tensions entre els bàndols es reflectiren dins les institucions catalanes a tot nivell, entre funcionaris de l'audiència fins a nivell local, i s'expandiren dins del [[bandolerisme]]. La confrontació entre ambdues faccions obstaculitzava el funcionament de les institucions. Sota el regnat de [[Felip III de Castella]] (1621-1640), [[Joan Terès i Borrull]], [[Lloctinent de Catalunya]] (1602-1603) i [[arquebisbe de Tarragona]], participà activament, en el bàndol Nyerro, en les lluites entre les faccions, prescindint de les obligacions del càrrec. El nyerro [[Alexandre d'Alentorn i de Botella\|Alexandre d'Alentorn]], diputat militar (1614-17), utilitzà la [[generalitat]] com a plataforma d'actuació contra l'administració reial. Sota la Lloctinència de [[Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva]] (duc d'[[Alburquerque]]) (1616-1619) es portà a terme diferents accions contundents per a posar fi a les bandositats i es reduïren les lluites entre Nyerros i Cadells. Línia 41: Durant la [[guerra dels Segadors]], els nyerros —com els cadells— estigueren representats entre els caps de la revolta política per [[Ramon de Guimerà]] i [[Jacint Vilanova]]. La posterior concentració del poder a les mans del regent de la cancelleria, el cadell [[Josep Fontanella]] (1641), contribuí a l'escissió entre els partidaris de França en el curs de la guerra, podent-se determinar mitjançant les filiacions de nyerros i cadells. A la segona meitat del s XVII amb la disminució del bandolerisme anaren desapareixen les faccions nobiliàries que havien migpartit el Principat. == Símbols ==

Nyerro: diferència entre les revisions