Sentència Arbitral de Torrellas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 3:
En el context de la crisi dinàstica del Regne de Castella amb [[Alfons de la Cerda]], aquest oferí a Jaume el Just el Regne de Múrcia a canvi del seu suport. Com a conseqüència d'això, des del [[1296]] fins al [[1300]] Jaume II va dur a terme operacions militars de conquesta del territori de Múrcia amb la intenció d'apoderar-se de la zona compresa entre [[Elda]] pel nord i [[Huérca-Overa]] pel sud.
 
Per tal de finalitzar la guerra entre Castella i la Corona Catalanoaragonesa es designaren tres àrbitres: el rei Dionís de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa Eiximén de Luna. El 8 d'agost de l'any [[1304]] es reuniren a [[Torrellas]] els àrbitres i el rei Jaume II, mentre el rei de Castella, Ferran IV, restava a [[Àgreda]]. Allà se sentencià la partició del [[Regne de Múrcia]], delimitant el [[riu Segura]] com a frontera entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]]. Aquest acord va significar la pau entre ambdós reis, renunciant Jaume II al títol de rei de Múrcia, però aconseguint les terres situades al nord del riu, exceptuant la capital del regne (Múrcia) i Molina de Segura. Les noves terres annexionades al Regne de València eren les viles d'Alacant, Elx, Santa Pola, Guardamar, Oriola i totes les viles de la vall del Vinalopó.
 
Aquesta Sentència va ser modificada posteriorment amb el [[Tractat d'Elx]] a l'any següent, per tal de fixar amb exactitud la frontera entre Castella i la Corona Catalanoaragonesa.