Partit Independentista Porto-riqueny: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Puerto Rico; Afegida Categoria:Política de Puerto Rico usant HotCat |
|||
Línia 43:
El PIP va participar per primera vegada en les eleccions generals de [[1948]], obtenint al voltant del 10% dels vots. El Partit Independentista no va participar de l'"Assemblea Constituent" de 1952 per entendre que no s'estava redactant una verdadera constitució sinó que simplement se li canviava el nom al mateix règim colonial. Durant el procés de votació es va registrar un fort abstencionisme. En les eleccions generals de 1952 el partit va obtenir el 20% dels vots i va elegir quinze legisladors, convertint-se així en el principal partit de l'oposició. A finals de la dècada de 1950 el PIP va perdre gran part del seu suport electoral, convertint-se en un partit minoritari, sense gairebé cap possibilitat d'obtenir una victòria electoral, ja que els seus vots ronden entre 4 a 6 per cent del total de vots en les eleccions. Entre les causes que van portar a la significativa pèrdua de vots del PIP hi ha la persecució desenfrenada per part del govern local i d'agències del govern dels [[Estats Units]], i la campanya de por cap a la independència. Malgrat això, els seus seguidors continuen lluitant per la seva ideologia ja que consideren que la independència és l'única opció viable, per resoldre el problema colonial de Puerto Rico.
El PIP ha passat per dos moments d'alt creixement, el primer va ocórrer durant les eleccions de [[1972]] quan van llançar la campanya "A dalt els de baix". L'esmentada campanya tenia un alt contingut de justícia social, i fins i tot elements de les [[socialisme|idees socialistes]] que van cobrar apogeu després de la [[Revolució Cubana]]. Després de les esmentades eleccions el partit va sofrir una transformació radical, on els sectors de la petita burgesia van entrar en una lluita campal pel liderat contra sectors de l'alta burgesia. Un tercer sector, liderats per les figures de [[Carlos Gallizá]] i [[Luis Ángel Torres]] que es cridaven a si mateixos "els terceristas" per no estar amb un o un altre grup, plantejaven la creació d'un partit independentista de la classe treballadora, de cort marxista-leninista i que la direcció del partit fos electa de forma democràtica. El grup liderat per [[Rubén Berríos Martínez]], recolzat per la base del Partit, va obtenir el suport majoritari de l'assemblea general. Aquest grup lluitava en contra que la cúpula fos qui nomenés el president de la col·lectivitat i se li va arribar a conèixer com a "Rubén i els bruts" per ser gent de poble. Eventualment els "terceristas" van abandonar o van ser expulsats del partit, qui al costat de la joventut universitària del PIP cridada Joventut Independentista Universitària van començar a desenvolupar un treball independent que va culminar en la fundació del Moviment Socialista Popular el 1974 (organització que posteriorment s'uneix al Partit Socialista Revolucionari per formar el [[Moviment Socialista de Treballadors]]). Per a aquella mateixa època el PIP va liderar la lluita de desobediència civil que va aconseguir la sortida de la Marina de Guerra nord-americana de l'illa-municipi de [[Vieques]]. Un sector dels líders terceristas, especialment els que van abandonar el projecte del MSP i després el Moviment Socialista de Treballadors, s'han alineat més amb el
El Partit Socialista, sota el liderat de Juan Mari Bras, va aconseguir aglutinar 10.000 vots en l'elecció de 1972 i després 5.000 en les eleccions de 1976, mentre el PIP va excedir els 80.000 vots. El Partit Independentista proposa un sistema econòmic social-demòcrata. En les eleccions de 1984, el PIP va sofrir una fuga de vots obtenint només poc més de 60.000 sufragis. Tanmateix, per a 1988 novament el partit es recupera obtenint més de 95.000 vots. D'altra banda el PIP va ser el primer en proposar una Assemblea Legislativa unicameral, proposta que l'any 2005 va guanyar el suport de la majoria dels electors.
| |||