Ahmed Hassan Zewail: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 11:
Basant-se en la capacitat d'[[àtoms]] i [[molècules]] d'[[Absorció (òptica)|absorbir]] o [[irradiació|irradiar]] la [[llum]] incident distintament, modificant l'[[espectre]] de forma característica per a cadascun d'ells. Zewail pretenia identificar els elements que apareixien en els estadis intermedis d'una reacció. Però aquests estats són extremadament curts: de l'ordre de 10 a 100 [[femtosegon]]s. No va ser fins a mitjans de la [[dècada del 1980]], quan es van desenvolupar làsers capaços de llançar polsos tan curts, que Zewail va poder observar (usant el primer cop [[cianur]] de [[iode]]) la partició d'una molècula i el posterior allunyament dels fragments restants.
A partir d'aquell moment el seu equip va projectar nombrosos polsos de làsers sobre diferents reaccions, estudiant en cada cas els [[enllaç químic|enllaços químics]], els estats d'excitació i el moviment dels diferents àtoms i molècules que apareixen en els successius intermedis. La "filmació" de les reaccions químiques els va permetre descobrir que entre reactius i productes d'una reacció solen aparèixer nombroses molècules altament inestables i amb un temps de vida extremadament curt. Aquesta tècnica constitueïx la base d'una nova branca de la química, l'anomenada [[
== Enllaços externs ==
| |||