Balduí I de Flandes: diferència entre les revisions

'''Balduí I de Flandes''', dit també '''Balduí I Braç de Ferro''', o '''Balduí I el Bó''' <ref> [http://fmg.ac/Projects/MedLands/FLANDERS,%20HAINAUT.htm#BaudouinIdied879B Baldouí, fill d'Odacre al lloc web de la Fundació de genealogia medieval]</ref>([[Laon]] ? - † abadia de Saint-Bertin, 879), fou marquès o [[comtat de Flandes|comte de Flandes]] del 863 al 879 .<ref>La data de 879 la donen Le Glay, Desmulliez et Milis, Douxchamps, Carson, ''Miroir de la Flandre'', Éd. Lanoo, ISBN 90-209-2714-0; algunes fonts inicien el govern el 861 o 862</ref>. Segons la tradició, Balduí era el fill del "''forestier''" <ref> el ''forestier'', avui dia forestal, aleshores era un funcionari equivalent a castellà, encarregat de l'administració dels boscos reials</ref> Odacre (Odoacre, Odoscer, Audacer) al seu torn el fill d'Ingelram (Enguerrand). Va succeir al seu pare com a "forestier" a la seva mort el 837, i es va distingir com un guerrer formidable, el que li va valer el seu sobrenom.

La seva acció no és ben coneguda. Va prendre part en la batalla de [[Fontenoy-en-Puisaye]] el 841, en ​​el camp de l'emperador Lotari que fou derrotat pel seu germà [[Lluís el Germànic]] i pel germanastre [[Carles el Calb]]. Comte del ''Flandrensis Pagus'', va lluitar activament contra els normands, que van devastar la regió de la que estava encarregat des de 810. Es diue que etra de bona alçada, de pell morena, cos i extremitats forts i nerviosos, àgil a cavall. La tradició fa d'ell, de jove, el guanyador d'una baralla contra un ós de la que va sortir victoriós; aquesta gesta el va fer destacar davant el rei Carles el Calb.<ref> Michel Pastoureau, ''L'ours - Histoire d'un roi déchu'', Seuil Librairie du XXIe siècle, ISBN 978-2-02-021542-8, pàg. 61 </ref>.

Durant una estada a la cort real a [[Senlis]] el 862, Balduí es va emportar a la princesa Judit (vers 843 - † 870), filla del rei [[Carles el Calb]] i d'Ermentruda d'Orleans. Judit encara no tenia vint anys, però ja era la vídua de dos reis anglosaxons, Ethelwulf († 858) i el fill d'aquest Ethelbald de Wessex († 860), reis de [[Wessex]]. Per cometre el segrest, Balduí es va assegurar l'ajuda del germà de Judit, el príncep Lluís, futur [[Lluís el Tartamut]]. Amor o càlcul polític?. El fet és que Judit sembla haver-lo seguit voluntàriament, convenientment disfressada. Balduí s'hi va casar en secret a [[Harelbeke]], i llavors la parella, per por a les conseqüències de les seves accions, es va refugiar amb [[Lluís II el Jove]], mentre que Lluís el Tartamut es va posar en seguretat a [[Ducat de Bretanya|Bretanya]] (?). D'antuvi el rei es va oposar al matrimoni, i per això envià cartes al cap víking Rorik de Dorestad i al bisbe Hunger, demanant que no li donessin aixopluc, i fins i tot convencé els seus bisbes per tal que els excomuniquessin. L'excomunió fou pronuncia per una assemblea de bisbes celebrada a [[Soissons]].<ref>Louis Victor Pécheur, [http://books.google.fr/books?id=cVgoAAAAYAAJ&pg=PA440&dq=Soissons+Baudouin+Judith+excommunication+Soissons&lr= ''Annales de Soissons''], 1863, pàg. 440</ref>. Balduí i Judit van anar llavors a Roma a defensar la seva causa davant el Papa [[Nicolau I]]. El pontífex va intercedir llargament amb el rei de [[França Occidental]], al que finalment va convèncer. El matrimoni fou solemnement ratificat a Auxerre, d'acord a les fonts el 862 o 863 ,<ref>Georges Henri Dumont ''Histoire de la Belgique'' 1999, pàg. 57 dona la data de [[desembre]] del [[862]]; Desmulliez et Milis com Le Glay donen [[863]].</ref><ref>Micheline Dupuy [http://books.google.fr/books?id=9IhxAAAAIAAJ&dq=Judith+Baudouin+Auxerre+863&q=ratifi%C3%A9+%C3%A0+Auxerre+en+863.&pgis=1 ''Françaises, reines d'Angleterre''] 1968, pàg. 43</ref>, però, en absència del rei.

de la província de Bèlgica Segona (Belgica Secunda).<ref>Le Glay, ''Histoire des comtes de Flandre'' volum 1 pàg. 41, segons ''Chronicon Sancti Bavonis'' (any 867) i ''Chronicon Sithii Sancti Bertini'' ''apud'' Bouquet. La Belgica Secunda es tanmateix definida: ''Præceptores Ludovici Pii, de divisione regni sui inter filios; apud Chesnium, script. franc.'' a ''Histoire...'' volum 1, pàg. 34: «...les noms de cantons dont se composait la seconde Belgique. Il y en avait treize: la Hesbaie, le Brabant, la Flandre, le pays des Ménapiens, le Mélantois, le Hainaut, l'Ostrevant, l'Artois, le pays de Térouane, le Boulonnais, Quentovic, le Cambrésis, le Vermandois.»</ref>. El 877 (a la mort de Carles el Calb), va donar suport [[Lluís II de França]]; el càrrec va esdevenir hereditari en la casa de Balduí i el comtat de Flandes va entrar a l'època feudal, sent un dels principals senyors de la [[Francia Occidentalis]].

Balduí I va morir el 879 a Sithiu (després de [[Saint-Omer]]), després que havia agafat l'hàbit monàstic a l'abadia de Saint-Bertin. Està enterrat a l'abadia, mentre que el cor i els intestins foren portats a l'església de Sant Pere a Gant.<ref>Le Glay, ''op. cit.'', pàg. 44.</ref>.

* Raül (? - † 17 de juny de [[896]]), [[comtat de Cambrai|comte de Cambrai]], mort per [[Heribert I de Vermandois]].<ref> [http://fmg.ac/Projects/MedLands/FLANDERS,%20HAINAUT.htm#Raouldied896 Raül tercer fill de Balduí I el Bo]</ref>.