Marta Etura Palenzuela: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: de, en, eu, ru |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
| lloc de defunció =
| nacionalitat =
| cònjuge =[[Luis Tosar]]
| papers importants =
| pàgina web =http://www.martaetura.com/
| premis oscar =
| premis golden globe =
Línia 18:
| premis tony =
| premis bafta =
| premis goya ='''Millor actriu secundària''' <br />2009- ''[[Celda 211]]''
| premis cesar =
| premis grammy =
Línia 31:
== Biografia ==
Filla d'una decoradora i d'un empresari, neix a San Sebastià el 28 d'octubre de 1978. Des de petita va voler ser actriu i va estudiar dos anys de direcció i un de muntatge.
Per començar aquests projectes es va traslladar a Madrid i es va matricular a l'Escola de Cristina Rota. Mentre estudiava va treballar de cambrera i va intervenir en alguns anuncis publicitaris. Tot just acabar els seus estudis, [[Joaquim Oristrell i Ventura|Joaquim Oristrell]] va comptar amb ella pel film ''[[Sin vergüenza]]'' amb alguns dels últims actors de l'esmentada escola, entre ells Marta Etura, que va interpretar a Belén, una jove actriu que mantenia unes difícils relacions amb la seva mare. En aquest film, va mostrar la seva cara més combativa, més independent i amb més ràbia en el seu interior; una barreja de fragilitat i enteresa, vulnerabilitat i duresa.
[[Eduard Cortès]] va treure-li de nou aquest registre a ''[[La vida de nadie]]'', on encarnava Rosana, una mainadera que s'enamorava del pare d'un amic dels fills que cuidava. La rudesa del personatge semblava empènyer Marta cap al perfil d'una noia d’uns vint anys enemistada amb el món, que només mirava per ella i que defensava des de l'agressivitat verbal i una gestualitat distant. Marta va aconseguir quedar candidata al Premi Goya a la millor actriu revelació.
[[Manuel Gutiérrez Aragón]] va trencar aquesta imatge i va extreure d'ella una interpretació més suau tant a ''[[El caballero Don Quijote]]'' (2002) como a ''[[La vida que te espera]]'' (2004). Entre l'una i l'altra va rodar el thriller ''[[13 campanadas]]'' -que l'apartava momentàniament del drama-, ''[[Hay motivo]]'' -on va participar en el film col·lectiu que criticava l'[[Espanya]] del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]- i ''[[Frio sol de invierno]]'', on es va posar a la pell de Mimo, la filla d'un ferroveller ([[José Manuel Cervino]]) que amargava la seva existència i que trobava l'amor en Gonzalo ([[Javier Pereira]]), el fill d'una prostituta que faria aflorar el seu costat més càlid. La [[Unión de actores]] la va recompensar amb una candidatura al premi a la millor actriu secundària.
L'any següent va estrenar ''[[Entre vivir y soñar]]'' -en la que va compartir un personatge enamoriscat amb Carmen Maura- i ''[[Para que no me olvides]]'', on va encarnar a Clara, la promesa d'un jove (David: [[Roger Coma]]) que coneixia la seva futura sogra (Irene: [[Emma Vilarasau]]). Aquí Etura patia per la mort del seu fill alhora que el rebuig d'Irene, i amb prou feines es consolava amb l'amistat de l'avi del mort (Mateo: [[Fernando Fernán Gómez]] i les seves trobades sexuals esporàdiques amb un company de feina (Antonio: [[Víctor Mosqueira]]); i que finalment obria un nou capítol en la seva vida en impedir que tirin a terra la casa on es va criar Mateo abans de l'esclat de la guerra, on va ser apartat de la seva família. Pel seu paper en aquesta última Marta va rebre una candidatura al Goya a la millor actriu secundària que venia a simbolitzar el pas entre la jove promesa del 2001 i l'actriu instal·lada en la indústria.
== Filmografia ==
| |||