Batiscaf Trieste: diferència entre les revisions

El submarí va ser dissenyat per [[Auguste Piccard]] i el seu fill [[Jacques Piccard]] però la seva construcció va ser interrompuda a causa de la [[Segona Guerra Mundial]]. Així doncs, en reinciar el seu treball al final del conflicte, el 1945 va aconseguir de fabricar una [[cabina]] en forma de [[bombolla]], inicialment, per a un únic passatger. Millores posteriors van permetre fer encabir un segon passatger. I amb capacitat per mantenir una [[pressió]] normal en el seu interior, encara que la pressió exterior assolís la tremenda xifra de 46 megapascals, és a dir: 46 milions de [[pascal (unitat)|pascal]]s (Cal tenir en compte que la [[pressió atmosfèrica]] normal és de 101 pascals). Va ser varat per primera vegada l'agost de [[1953]] al [[Mar Mediterrània|Mediterrani]], a prop de [[Nàpols]], [[Itàlia]]. La seva construcció va ser finançada en gran part pel Consell de la ciutat italiana de [[Trieste]], de la qual va rebre el nom. Posteriorment va ser comprat per la marina dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] el [[1958]], per 250.000 dòlars per dedicar-lo a la recerca de les profunditats oceàniques.