La Noche: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
El vespertí barcelonès ''La Noche'' va ser fundat al 1942 per Joan Pich i Pon i pertanyia a l’empresa Publicaciones Gráficas. El primer número va sortir l’1 de novembre de 1924. ''La Noche'' era publicada en castellà, en format foli, tenia entre 12 i 20 pàgines, a 5 columnes, i es caracteritzava per l’ús del fotogravat i la tipografia amb il•lustracions.
 
 
== Origen ==
''La Noche'' va sortir de la mà de l’industrial Joan Pich i Pon quan aquest estava deslligat del Partit Radical, al qual després tornaria. Per això, al primer número advertia que “no lucirá ninguna escarapela política”. Va lluir aquest primer número una glossa de la primera nit de ''La Noche'', escrita per Eugeni d’Ors, defenestrat feia poc de la Mancomunitat.
 
De tendència lerrouxista, Pich i Pon va ser un personatge d’humils orígens que, gràcies a la fortuna que va obtenir com a propietari d’una empresa d’electricitat, va ascendir a la política i va arribar a fundar el diari ''El Día Gráfico''. Va ser alcalde de Barcelona al 1935 i governador general interí de Catalunya. La seva implicació en l’assumpte de l’estraperlo va motivar la seva dimissió i caiguda política en 1935.
 
 
== Trajectòria ==
Pich i Pon i els seus varen sortir amb cròniques de tres corresponsals a l’estranger (París, Berlín, Londres), un conte quasi diari i un fulletó de Víctor Balaguer, ''Don Juan de Serrallonga'', fidels a la seva vocació de diari arrevistat. Els dilluns oferien un diari esportiu com a complement de l’habitual. Els dimecres el dedicaven a reportatges de temes barcelonins.
El 1929 van plantejar un plebiscit entre els lectors per veure si reduïen les dimensions del diari, cosa que van fer. Dos anys més tard, el diari va perdre part del seu contingut gràfic i va començar a voltar en l’òrbita del Partit Radical, davant la reconciliació del seu propietari amb Lerroux. Hi varen publicar la carta de Ramón Franco al seu germà Francisco on li comunicava que es feia republicà (4-4-1931). El 1933 hi varen incloure a contraportada la secció ''Al entrar en máquinas'' amb la indicació “a las 6.30 de la tarde” per donar idea de fins quan esperaven per donar les notícies més recents als seus lectors.
 
Sancionats a l’octubre de 1934 per defensar algun dels condemnats en consell de guerra pels fets d’aquell mes, el diari havia anat entrant en una certa decadència.
 
Línia 21:
* Luis Almerich Sellarés (1934-1936)
* Jaume Balius (1936)
 
 
== Redactors i col·laboradors ==
{{Prosa}}
Alexandre Plana
 
Eugeni d’Ors
 
Rossend Llates
 
Joaquín Montaner
 
Francesc Madrid
 
Josep Artís (redactor cap)
 
Badosa (fotògraf)
 
Ignasi Ribera Rovira
 
Rafael Moragas
 
Esteve Busquets Molas
 
Àngel Estivill
 
Josep Maria Planas
 
Jaume Passarell
 
Francesc Aguirre (subdirector)
 
Lluís Capdevila
 
Guillermo Díaz Plaja
 
Josep Aymamí Serra
 
José D. Benavides
 
Manuel Nogareda Barbudo (redactor en cap en 1936-39)
 
Anna M. Martínez Sagi
 
Pere Permanyer
 
* Alexandre Plana
* Eugeni d’Ors
* Rossend Llates
* Joaquín Montaner
* Francesc Madrid
* Josep Artís (redactor cap)
* Badosa (fotògraf)
* Ignasi Ribera Rovira
* Rafael Moragas
* Esteve Busquets Molas
* Àngel Estivill
* Josep Maria Planas
* Jaume Passarell
* Francesc Aguirre (subdirector)
* Lluís Capdevila
* Guillermo Díaz Plaja
* Josep Aymamí Serra
* José D. Benavides
* Manuel Nogareda Barbudo (redactor en cap en 1936-39)
* Anna M. Martínez Sagi
* Pere Permanyer
 
== Bibliografia ==