Revisió del 19:20, 5 feb 2012 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 08:10, 6 feb 2012 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.414 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències Edició següent →
Línia 4: Cap document no menciona la seva ascendència. La presència en la seva descendència dels noms de Bernat, Teodoric i Rolanda va conduir el 1965 a Eduard Hlawitschka a acostar els primers Guillèmides a la família de [[Bertrada de Prüm]]. En efecte, aquesta darrera va fundar l'abadia de Prüm el 721, i, entre els signataris de l'acte de la fundació, figuren el seu fill Caribert i els seus parents familiars Rolanda, Bernat i Teodoric. Els historiadors admeten que Rolanda i Bernard eren un matrimoni i pares de Teodoric, el qual seria cronològicament el pare de Teodoric I, comte d'Autun i Mâcon. Queda per avaluar el parentiu entre Rolanda i Berta. Pierre Riché les considera com germanes i filles del senescal Hugobert i d'Irmina d'Oeren, mentre que Chritian Settipani considera que Rolanda era filla de Bertrada .<ref>Riché, 1983, pàg. 350 (tabla III)</ref><ref name=Settipani> Settipani, 1993, pàgs. 173-6</ref>~~. .~~ == Biografia == Teodoric és citat com a comte d'Autun algunes vegades el 742 i 750 .<ref name=Settipani/>. El 775, un judici presidit per Carlemany el designa entre els fidels del rei .<ref name="FMG"/>. El [[782]], Eginhard el qualifica de parent del rei [[Carlemany]]. Va morir en data desconeguda, després d'aquest any .<ref name="FMG"/><ref name=Settipani/>. Armand de Fluvia a la taula genealògica dels gullèmides (GEC, XXII, pàgs 400-401), dona com a data de la mort el 793. == Matrimoni i nens == Línia 14: Es va casar amb Auda o Alda de França, probablement filla de [[Carles Martell]], duc dels Francs, que dóna llum a: * [[Teuduí d'Autun\|Theodoen d'Autun]] (Theoden, Thuin o Teudoí) († després de 810 o de 826 <ref> per Armand de Fluvià mort després de 810, per la Fundació de Genealogia Medieval després del 826 </ref>), comte d'Autun, citat el 804.<ref name=FMG>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/FRANKISH%20NOBILITY.htm#TheodericIAutundiedbefore804 Foundation for Medieval Genealogy].</ref>. Va tenir un fill de nom Teodoric que seria [[Teodoric II d'Autun]]; Armand de Fluvuià el considera efectivament el fill de Teuduí. * [[Teodoric II d'Autun\|Teodoric (II)]] (podria ser el mateix personatge que el anterior), citat el 782<ref name="Riché">Riché, 1983, pàg. 369, tabla XXIII.</ref><ref name=Settipani>Settipani, 1993, pàg. 174-6</ref> i el 804.<ref name="FMG"/>. Per Armand de Fluvia <ref>GEC, XXII, pàgs 400-401</ref> fou un personatge diferent del seu nebot, i el fa comte de Ripuària i missus a Borgonya, mort el 793 (com el seu pare); no es dona la fonamentació. * [[Adalelm\|Alelalm]] (o [[Adalelm]]).<ref name="Riché"/><ref name="FMG"/>. * [[Guillem I de Tolosa\|Guillem de Gel·lona]],<ref name="Riché"/><ref name=Settipani/>, comte de Toulouse i fundador, el 804, de l'abadia de Saint-Guilhem-le-Désert o Gel·lona. * Abba i Berta, citades com a religioses el 804. Una d'elles hauria estat abans de fer-se religiosa l'esposa d'un [[Nibelúngida]], [[Khildebrand II]] o [[Nibelung II]].<ref>Settipani, 1993, pàgs. 344-5}}.</ref>. == Notes i referències ==

Teodoric I d'Autun: diferència entre les revisions