Sonet: diferència entre les revisions

L'estrofa apareix per primera vegada escrita per [[Pere Torroella]] (1436-1486) i es difon àmpliament al llarg del [[segle XVI]]. El seu màxim exponent és [[Pere Serafí]], autor de seixanta sonets publicats entre 1560 i 1565. Entre els segles XVII al XIX va ser utilitzat habitualment, però els poetes [[Literatura romàntica|romàntics]] el van anar abandonant. Els autors [[parnassians]] i [[simbolistes]] el van recuperar i amb més o menys fortuna no l'han deixat de cultivar fins als nostres dies. Entre els contemporanis, destaquen com sonetistes [[Jeroni Zanné]], [[Josep Maria Solé]], [[J.V. Foix]] o [[Joan Brossa]]. [[Josep Carner]] va ser el ressucitadorressuscitador del sonet en català, caigut en desgràcia durant el [[Renaixement]] poètic en aquesta llengua. Carner va utilitzar el sonet amb una perfecció lingüística inigualable i una exigència formal plena de referències cultes.