Larisa (Tessàlia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot modifica: sk:Larisa (mesto v Grécku)
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{coord|39|38|N|22|25|E|display=title}}
'''Làrissa''' ([[grec]] '''Λάρισα''', [[Alfabet fonètic internacional|AFI]] ['larisa]) és una ciutat de [[Grècia]], capital de [[Tessàlia]] i de la [[prefectura de Làrissa]]. Té uns 165.000 habitants. És a una plana agrícola a la riba sud de l'antic riu ''Peneios''. S'han trobat restes del paleolític a la regió. Queden molt poques restes antigues.
[[Fitxer:Ancient Theatre Larissa.jpg|thumb|Antic teatre]]
'''Làrissa''' ([[grec]] '''Λάρισα''', [[Alfabet fonètic internacional|AFI]] ['larisa]) és una ciutat de [[Grècia]], capital de [[Tessàlia]] i de la [[prefectura de Làrissa]] des de 2011 unitat regional de Larissa. Al unscens 165del 2011 consta amb 163.000380 habitants (la unitat regional consta amb 284.420 habitants). És a una plana agrícola a la riba sud de l'antic riu ''Peneios''. S'han trobat restes del paleolític a la regió. Queden molt poques restes antigues.
 
==Municipalitat==
La municipalitat de Larissa es va crear a la reorganització administrativa del 1 de gener de 2011 amb el municipi de Larissa i els municipis de Koilada i Giannouli, cadascuna de les quals va esdevenir una unitat municipal<ref name=Kallikratis>[http://www.kedke.gr/uploads2010/FEKB129211082010_kallikratis.pdf Kallikratis law] Greece Ministry of Interior {{gr}}</ref>. Anteriorment estava dividida en 4 ciutats-districtes o comunitats municipals (amb 29 àrees) i 2 comunitats suburbanes (Amphithea and Koulourion). La municipalitat incloïa a mes del 4 districtes a la comunitat de Terpsithèa (amb la comunitat suburbana d'Argyssa.
 
{{div col|3}}
Primer Districte Mucicipal
(pob. 26.035)
# Papastàvrou
# Saint Athanàsios
# Alkazàr
# Hippocrates-Pèra
# Potamòpolis
# Philippòpolis
# Livadàki
# Saint Thomas
# Saint Paraskevi-Mezourlo
# Neàpolis
 
Segon Districte Municipal
(pob. 41.816)
# Saint Achellios
# Saint Nikòlaos
# Ambelòkipoi
# Saints Sarànta
# Saint Konstantinos
# Stathmòs
 
Tercer Districte Municipal
(pob. 30.121)
# Lachanòkipoi
# Nèa Smyrne-Kamynia
# Kalyvia-Saint Marina
# Saint Geòrgios
# Anatoli
# Koulouri
# Amphithèa
 
Quart Districte Municipal
(pob. 26.814)
# Charavgi-Toumba-OKE
# Pyrovolikà-Pharos
# Avèrof-Sèkfo
# Nèa Politia
# Epiròtika
# Anthoupolis
# Neràida
# Kàmpos
 
Communitat de Terpsithèa
(pob. 1.290)
# Terpsithèa
# Argyssa
{{div col end}}
==Demografia==
*1889: 13.610 (ciutat)
*1907: 18.001 (ciutat)
*1907: 95.066 (prefectura)
*1991: 113.781 (ciutat)
*1991: 277.973 (prefectura)
*2001: 126.076 (ciutat)
*2001: 279.305 (prefectura)
*2011: 163,380 (nova municipalitat)
*2011: 284,420 (prefectura)
 
==Història==
 
La seva fundació s'atribueix a Acrisios. El seu nom es pelàsgic anterior al indoeuropeus o grecs. Els habitants locals, els perrhebis, foren expulsats de la ciutat pels tessalis i els de les rodalies van quedar subjectes. El seu nom antic fou suposadament Argissa.
Linha 7 ⟶ 75:
El rei [[Filip V de Macedònia]], en la seva guerra contra els romans, la va tenir com una de les seves places militars principals però després de la batalla de [[Cinoscèfals]] el [[197 aC]] la va haver de cedir a Roma i va destruir tots els arxius. [[Antíoc III el gran]] el selèucida va intentar ocupar la ciutat el [[191 aC]], però no ho va aconseguir.
 
Va romandre ciutat romana i va mantenir la seva importància sota l'Imperi. Al segle VI [[Justinià]] la va fortificar i es esmentada com la principal ciutat de [[Tessàlia]], i era seu d'un bisbe. Al segle IX fou erigida en capital del thema d'Helas que va subsistir fins al segle X, fins que fou ocupada pels búlgars el 985 o 986. Recuperada pels bizantins al segle XI, va resistir un setge dels [[normands]] el 1082-1083. Va caure en mans dels croats llatins el 1204, i dels serbis el 1348.
 
El 1386/1387 va ser conquerida pels otomans per primer cop per obra d'[[Gazi Evrenos|Evrenos Ghazi]] i [[Khayr al-Din Pasha]]; perduda poc després la van reconquerir entre 1392/1393 i 1396/1397 sota el sultà [[Baiazet I]], però es va perdre altre cop. 1423 fou conquerida definitivament per [[Turakhan Beg]] (que fou el primer governador i el va succeir el seu fill Omer Beg el 1456) i es va dir Yenishehér o Yenisehr (Yeni Shehir). Fou capital d'un ''pashalik'' (Tessàlia) des de 1770 quan tenia una població d'uns 40.000 habitants. Hi va haver algunes revoltes sent la principal la del bisbe local Dionisi el 1600-1601. Al segle XVII i XVIII celebrava una fira a la que va anar fins i tot el sultà [[Mehmet IV]] el 1668.
Va passar als otomans al segle XV i es va dir Yenishehér o Yenisehr. Fou capital d'un ''pashalik''. Durant la [[guerra de la independència grega]] fou la residència d'[[Alí Paixà]].{{text imprecís}} El [[1881]] va passar a Grècia. El [[1897]] els otomans la van ocupar temporalment i el tractat de pau la va reconèixer a Grècia ([[1898]]). Els habitants turcs van emigrar entre 1881 i 1898.
 
VaDurant passarla alsguerra otomansde alla segleindependència XV igrega esno va dirparticipar Yenishehérals ocombats Yenisehr.i Fouels capital d'un ''pashalik''. Durantturcs la [[guerravan de la independència grega]] fou la residència d'[[Alí Paixà]]conservar.{{text imprecís}} El [[1881]] va passar a Grècia. El [[1897]] els otomans la van ocupar temporalment iperò el tractat de pau la va reconèixer a Grècia ([[1898]]). Els habitants turcs van emigrar entre 1881 i 1898.
 
== Articles relacionats ==
Linha 15 ⟶ 85:
* [[Lliga Tessàlia]]
 
==Referències==
{{cal coor}}
{{cal foto georeferències}}
 
==Referència==
*{{DGRG}}
*Enciclopèdia de l'Islam, XI, 361
 
 
{{ORDENA:Larissa (Tessalia)}}