Comtat d'Alvèrnia: diferència entre les revisions

Regida per comtes sota control visigot ([[475]]-[[507]]) i dels francs merovingis ([[507]]-[[751]]). El [[751]] es va instal·lar a França la dinastia carolíngia i Alvèrnia va passar a formar part del regne d'Aquitània. El segle IX el comtat va esdevenir hereditari i al mateix van assolir poder temporal els bisbes de Clarmont. També hi va haver vescomtes a Clarmont.

 

 

Al morir Guillem II el va succeir el seu nebot Guillem III el jove, el fill d'[[Acfred I de Carcassona]] però pel dret de la seva mare Adelinda, germana de Guillem II, que fou així comte. Guillem III el Jove era fill del [[comte Acfred I de Carcassona]] i [[Rasès]] i probablement un legitimista. Va morir vers el [[926]]. El seu germà Acfred I d'Aquitània el va succeir i va morir sense successió menys de dos anys mes tard ([[927]]). El comtat va passar a [[Ebles Manser]], ex [[Comtat de Poitou|comte de Poitou]] i [[Ducat d'Aquitània|duc d'Aquitània]], fill (bastard) de Ranulf o [[Rainulf II de Poitiers]] (fill de Rainulf I de Poitiers i successor de [[Bernat de Gòtia]]; cal esmentar que Rainulf I fou fill de Guerau, comte d'Alvèrnia mort el [[841]]). Ebles va ser deposat el [[934]] pel rei [[Raül de França]], que va donar el comtat d'Alvèrnia a [[Ramon III Ponç de Tolosa]]. No obstant Guillem va conservar el títol de duc d'Aquitània (Guillem II el Jove) que va transmetre al seu fill [[Guillem III d'Aquitània]] Cap d'Estopa, i que va recuperar Alvèrnia a la mort del comte tolosà. Guillem III va morir el [[963]] i altra cop el comtat va tornar a estar en litigi amb Tolosa on era comte Guillem IV Tallaferro.