Fenícia: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Phoenicia map-es.svg|thumb|right|250px|[['''Fenícia]]'''.]]

Els [[fenicis]] eren un poble [[semita]] sorgit de les migracions dels semites des de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]]. [['''Fenícia]]''', la seva terra, era una antiga regió del [[Pròxim Orient]], bressol de la civilització fenici-púnica, que s'estenia al llarg del llevant mediterrani, a la costa oriental del [[mar Mediterrani]]. El seu territori comprenia des de la desembocadura del [[riu Orontes]] al nord, fins a la badia de [[Haifa]] al sud, comprenent àrees dels actuals [[Israel]], [[Síria]] i [[Líban]], una regió anomenada antigament [[Canaan]], amb la denominació s'engloba molt sovint en les fonts. La població d'aquest país, d'origen semita, era una branca dels [[cananeus]], i foren anomenats fenicis. El nom ètnic que es donaven els fenicis a si mateixos era 𐤊 𐤍 𐤏 𐤍 𐤉 (Kena ʿ animals, «canaaneus») o 𐤁 𐤍 𐤊 𐤍 𐤏 𐤍 (bin Kena ʿ an, «fills de Canaan») i coincideix amb el poble cananeu esmentat en la [[Bíblia]]. Els [[grecs]] els van anomenar Φοίνικες (phoínikes, «vermells, púrpures»), molt probablement pels apreciats tints de color porpra amb què comerciaven. De phoíniks va derivar el terme «fenici», que s'aplica més aviat als descendents dels [[cananeus]] que habitaven a la franja costanera des de Dor (actual [[Israel]]) fins a Arades o Arwad (actual [[Síria]]), entre el 1200 a. C. i la conquesta musulmana. No obstant això, el terme phoíniks pot fàcilment ser una etimologia popular derivada de l'etnònim pōnīm, gentilici de Put. Aquest terme denominava estrictament la regió costanera de [[Canaan]], i molts dels pobles fenicis ho utilitzaven com a sinònim. De pōnīm derivarien també les formes llatines poenus i punicus.

El comerç era la seva activitat principal. Consistia inicialment en l'intercanvi en forma de bescanvi dels productes elaborats a [['''Fenícia]]''' per les mercaderies disponibles en altres llocs (bé altres productes manufacturats, especialment de les civilitzacions més desenvolupades, o bé matèries primeres, com [[minerals]] metàl·lics, [[coure]] i [[estany]], o [[metalls]] preciosos, especialment dels pobles més primitius d'Occident). Posteriorment, la invenció de la [[moneda]] va permetre relacions comercials més sofisticades.

Poblada des de principis del III mil·lenni a. C. per [[semites]] cananeus, la [['''Fenícia]]''' històrica s'estenia sobre una estreta franja costanera de 40 km, des de la Muntanya Carmel fins a [[Ugarit]] (uns 300 km). El seu sòl muntanyós i poc apte per a l'agricultura (encara que es van esforçar per treure-li profit), va orientar als seus habitants cap a les activitats marítimes. Amb més raó la mar se li va imposar a aquest poble, en quedar dividit en petites ciutats estat separades per espolons rocosos, ja que el cabotatge era millor que les vies terrestres per al contacte entre les ciutats, que s'escalonaven des d'[[Acre]] i [[Tir]], per [[Sidó]] i [[Biblos]], fins a [[Arades]] i [[Ugarit]]. [['''Fenícia]]''', en ser un estret pas entre el mar i el desert de [[Síria]], en contacte al sud, a través de [[Canaan]] i del [[Sinaí]] amb [[Egipte]], i al nord, a través de l'[[Eufrates]], amb [[Mesopotàmia]] i l'[[Àsia Menor]], estava destinada a ser una rica cruïlla comercial, cobejada pels grans imperis veïns.