Es Vedrà: diferència entre les revisions

22 octets eliminats ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
m (Robot posa l'article correcte a l'illa)
Cap resum de modificació
 
== Geografia ==
És Vedrà és un illot salvatge i agrest d'una altura de 385m382m i 60 hectàrees que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Una de les millors vistes que és pot obtenir de l'Illot és a la [[Punta de sa Pedrera]], una cala molt agresta que no té accés amb cotxe, però sí a peu. És per a molts dels visitants i habitants d'Eivissa el lloc més emblemàtic i enigmàtic de l'illa. La seva forma imponent i bellesa singular atreuen cada any a una gran part dels milers de turistes que visiten les [[Pitiüses]].
 
== Accés i Conservació ==
L'accés a l'illot és exclusivament per mar, en embarcacions privades i amb un permís. El lloc va ser declarat Parc Natural en l'any 2002. Però antigament és practicava la ramaderia de cabres que els pagesos de la zona soltaven per allí i després les caçaven. Encara que pujar dalt de l’illot és tota una aventura, cal estar molt ben preparat físicament perquè és tot un desafiament. L'illot està perforat per nombroses grutes de difícil accés.
 
== El Pare Francisco Palau ==
El pare carmelita [[Francisco Palau]] va estar en aquesta penya com a ermità en la segona meitat del segle XVIIIXIX. El pare Palau, fundador del monestir de les Carmelites Missioneres a la localitat eivissenca [[Eses Cubells]] i responsable de la recristianització de l'illa, va relatar en una de les seves obres algunes de les nombroses experiències i visions d’éssers celestials que va viure en l'illot entre els anys 1854 i 1860.
 
== Mites ==
L'aspecte [[penya-segat|escarpat]] i el fet que normalment està envoltat de boira dónen sovint un aspecte màgic, misteriòs i a voltes terroríficmisteriós a l'illot. Així, des de temps antics han aparegut [[llegendes]] al voltant d'esdes Vedrà.
 
La [[rondalla]] ''Es gegant des Vedrà'', recollida per Joan Castelló Guasch, [[folklorista]], parla de dos germans que per poder guarir llur pare d’un mal incurable van haver d’anar a l’illot a collir [[fonoll marí]] ''(Crithmum maritimum)''. Una vegada a l'illot varen haver d'enfrontar-se al gegant que hi vivia refugiat al seu cau, una de les coves de l'illot. El ginyL'enginy dels dos germans, amb l’ajuda dels [[eriçons de mar]], va aconseguir vencervèncer el gegant.<ref>Joan Mas i Vives, Joan Miralles et al., ''Actes de l'onzè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes'', Publicacions de l'Abadia de Montserrat</ref>
 
Un altra llegenda és la de ''La Dama Blanca d'Esdes Vedrà'' del [[segle XIX]], segons la qual el [[mossèn]] lleidatà Francesc Palau, durant el seu exili a Eivissa, va anar a esas Vedrà a fer vida [[eremític]]a. Una vegada a l'illot va començar a tindre aparicions d'una [[noia]] vestida de blanc.<ref>[http://members.fortunecity.es/mitcat/mort.html Mites]</ref>
 
== Referències ==
466

modificacions