Regne de Provença: diferència entre les revisions

▲L'any [[843]], el [[Tractat de Verdun]] va concedir a [[Lotari I]] la França Mitjana, incloent la [[Provença]]. A la seva mort el 855 el seu territori fou repartit entre els seus tres fills mascles vius, i es van formar tres regnes: Itàlia, [[Lotaríngia]] i Provença. Aquest '''regne de Provença''' abraçava Borgonya i Provença i fou per al fill [[Carles de Provença]]. A la mort de Carles el [[863]] el regne es va dividir entre [[Lotari II]] de Lotaríngia i [[Lluís II el Jove]] rei d'Itàlia. Provença fou per al segon, però l'hereu legítim era el primer i la Baixa Borgonya va resistir a Lluís, sota la direcció de [[Girard del Rosselló]] (antic regent) que va formar el [[ducat de Lió]] ([[Viena del Delfinat]] i [[Lió]]) sota sobirania de Lotari II; a la mort d'aquest el [869], els seus oncles [[Lluís el Germànic]] i [[Carles el Calb]] es van repartir els seus territoris pel [[tractat de Meerssen]] del [[8 d'agost]] del [[870]]. El ducat de Lió va resistir sota Girard del Rosselló, però finalment la vespre de [[Nadal]], Carles va conquerir Viena ; Girard i la seva dona van poder marxar a les seves possessions privades. [[Bosó de Provença|Bosó]], cunyat de Carles el Calb, fou nomenat duc de Lió i Viena. El [[875]] a la mort de [[Lluís II el Jove]], rei d'Itàlia, Carles el Calb va anar a Itàlia per assolir la successió i ser coronat emperador i llavors va nomenar al seu cunyat com a duc de Provença (i de Llombardia i el 976 com a virrei d'Itàlia).

▲**'''[[875]]-[[877]] : [[Carles II el Calb]]''', oncle (germà de Lotari I)

▲*'''[[933]] o [[934]] : cedit al [[regne de Borgonya Transjurana]]