'''Rutens''' (en llatí ''Ruteni'', en [[Rutenigrec]], Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, ''Rhouténoi'' o ''Rhoutànoi'') foren un poble d'[[Aquitània]] a la frontera amb la província [[Narbonense]]. Van donar nom a la comarca de la [[Roerga]]. Eren veïns dels [[gabals]] (''gabali'') i al país hi havia mines de plata.
Els [[arverns]] i rutens foren derrotats per Q. FabiusFabi MaximusMàxim el [[121 aC]], però el país no va esdevenir província fins al temps de [[juli Cèsar|Cèsar]], en quequè una part foren inclosos a la Narbonense i foren coneguts percom els ''ruteni provinciales''.
[[VercingetorixVercingètorix]] va enviar al país a [[LucteriusLucteri]], cap dels [[carducs]] (''carduci''), per atreure alsels rutens a la confederació dels gals[[gal]]s, cosa que LucteriusLucteri va aconseguir. Cèsar llavors va enviar tropes al territori dels rutens provincials, dels [[volques arecòmics]] i dels [[tolosats]].
Els rutens provincialprovincials tenien com a capçalera a ''Segodonum'' i probablement ocupaven la zona dels actuals [[departaments]] de dl'[[AveyronAvairon]] i el [[Tarn]], al sud del riu ''Tarnis'' o (Tarn).
