Forma binària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 75:
Trobaríem exemples de formes binàries d'aquesta època en les peces de [[François Couperin]], per exemple el mosquit (le moucheron), o en les de [[Domenico Scarlatti]]. D'aquest últim podem trobar les seves sonates i les àries, com per exemple "La mia tiranna" de ''Eraclea'' escrita l'any 1700 i amb [[forma binària #forma binària de moviment lent|forma binària de moviment lent]]. Un altre exemple més tardà de la forma binària de moviment lent del mateix compositor seria l'[[ària]] "son constante" de ''Marco Attilio Regolo'' escrita al 1719 i on podem veure una línea temàtica que va del I grau al V, que més tard és modificada i harmonitzada novament en la tònica. Però tot i així, no transposa l'estructura temàtica sinó que li dóna un nou significat.
Podem trobar un gran contrast en les òperes pel fet de què l'òpera buffa té una influència més positiva en l'estil de la segona meitat del segle XVIII. Tot i així podem trobar exemples d'aquesta forma en les àries de ''La Diavolessa'' de [[Galuppi]] (1755)
L'obra vocal va influir molt en la música instrumental i esdevé part important del desenvolupament de la música del segle XVIII. <ref> [[#Ros87| Rosen, C. 1987]]</ref>
Al final del barroc destacarien les obres de Händel i Bach. Aquests compositors també tenen composicions amb formes binàries, com per exemple la courante de la Suite No 8 en Sol M (sèrie 1733) o les de Bach, com la invenció a dues veus en Mi M o l'ària i zarabanda de la partita en Re M de la Clavierübung les quals estan escrites amb la [[forma binària #forma binària de tres frases|forma binària de tres frases]].<ref> [[#Ros87|Rosen, C. 1987]] pàg 32 </ref>
| |||