Revisió del 22:47, 8 feb 2012 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 03:36, 9 feb 2012 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 3: ==Origens familias== Fill de [[Ramon II de Tolosa]] i Guinidilda filla de [[Guifré el Pilós]]. ==Vida== Fidel al rei franc [[Carles III de França\|Carles III]], igual que el seu pare, quan el rei va ser empresonat, va obtenir pel comtat de Tolosa una major independència. El 924 va expulsar als [[magiars]] que havien envaït [[Provença]]. Tres anys més tard de la mort del rei Carles III, va reconèixer a [[Raül I de França]] com a rei, del qual va obtenir el [[ducat d'Aquitània]] i el [[comtat d'Alvèrnia]] on els dos darrers [[guillèmides]] [[Guillem II d'Aquitània\|Guillem el Jove (II d'Aquitània i III d'Alvèrnia)]] (918-926) i [[Acfred I d'Aquitània\|Acfred]] (926-928) havien mort successivament sense deixar successió directe. Va[[Ebles Manzer]] el Bastard es va quedar amb el comtat de Poitou que el seu pare [[Rainulf II de Poitiers\|Rainulf II]] ja li havia deixat el 890 i que va assegurar el 902, però encara que va agafar el títol no el va poder exercir de moment (928-934) ni després per un temps el seu successor. Ramon va ser l'últim comte de Tolosa que alhora fou duc (efectiu) d'Aquitània. El 936 Ramon va fundar el monestir de Chanteuges. El 944, quan el rei [[Lluís IV de França]] i [[Hug el Gran]] van entrar a Aquitània, Hug es va entrevistar amb Ramon a Nevers i li va confirmar el títol de duc i els seus contats incloent Alvèrnia. El tolosà va retornar amb el rei. Va morir vers el 950. ==Núpcies i descendents== Es va casar amb Garsenda de ~~Narbona~~Gascunya, amb el qual va tenir 2 fills: * [[Ramon (IV) de Tolosa]], comte de Tolosa

Ramon III de Tolosa: diferència entre les revisions