Marquesat de Montferrat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
tanco article que apareix com inacabat des de fa dos mesos |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
Els descendents d'Aleram són relativament desconeguts, ja que no es disposa de documents escrits sobre ells. Aquest obscurantisme canvia amb [[Rainier de Montferrat|Rainier I]]. [[Guillem V de Montferrat|Guillem V]], fill de Rainier, es va casar amb una germana de [[[[Conrad III d'Alemanya|Conrad III]]]] augmentant de forma considerable el prestigi de la família. Guillem es va involucrar en la política italiana de Conrad III i l'emperador bizantí [[Manel I Comnè]], mostrant-se com un actiu líder [[gibel·lí]]. Guillem V també va participar al costat dels seus fills en les [[Croades]]. [[Bonifaci de Montferrat]] va ser el líder de l'[[Quarta Croada]] i va fundar el [[Regne de Tessalònica]]. Aquest regne va ser heretat per un fill "grec" de Bonifaci, [[Demetri de Montferrat|Demetri]]. Des de llavors, els marquesos de Montferrat van intentar recuperar aquest regne per als seus dominis, però mai ho aconseguiren.
Al segle XIII, Montferrat va estar dividit entre els partits [[güelf]] i [[gibel·lí]], durant els regnats de [[Bonifaci II de Montferrat|Bonifaci II]] i [[Guillem VII de Montferrat]]. Van haver de superar llargs anys de guerres contra l'independentisme de les comunes d'[[Asti (municipi italià)|Asti]] i [[Alessandria]]. Amb aquestes lluites, els marquesos de Montferrat es van convertir en la referència d'una nova [[Lliga Llombarda]] forjada per lluitar contra la propagació de la influència angevina en el nord d'Itàlia. La capital de Montferrat en aquella època era [[Chivasso]], al centre dels territoris del marquesat.
En 1305, va morir l'últim marquès de Montferrat de la família [[aleramici]], passant el marquesat a la família imperial de Bizanci, els [[Dinastia Paleólogo|Paleòleg]], que es van mantenir en el poder fins 1533. Aquest any, Montferrat va ser ocupat pels terços espanyols, passant el govern a la il·lustre [[Casa de Gonzaga|família Gonzaga]] en la persona de [[Frederic II Gonzaga]], sent a partir de llavors un estat vassall del rei d'Espanya. En 1574, el marquesat va ser elevat a la dignitat de ducat. Per llavors el marquesat s'havia transformat profundament passant de ser un conglomerat d'estats feudals fronterers a ser un petit estat del [[Renaixement]] italià, dividit en dos territoris separats.
En 1708, en durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Montferrat va ser envaït per [[Víctor Amadeu II de Savoia]], quedant annexionat definitivament als seus territoris.
Línia 52:
** '' Ocupació espanyola fins [[1536]]. ''
=== [[
[[fitxer: Blason famille it Gonzaga04.svg|thumb|200px|right|Escut de Montferrat, de la dinastia
* [[Frederic II Gonzaga]] ([[1536]] - [[1540]]), Duc de Màntua. Casat amb [[Margarida de Montferrat]], filla de Guillem IX.
* [[Francesc III Gonzaga]] ([[1540]] - [[1550]]), Duc de Màntua. Fill de Frederic II.
| |||