Comtat de Carcí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''comtat de Carcí''' fou una jurisdicció feudal d'[[Occitània]] que abraçava la regió del [[Regió del Carcí|Carcí]], centrada a la ciutat de [[Càors]].
 
El comtat de Carcí fou inclòs al [[Regne d'Aquitània]] el [[781]]. Els primers comtes de Carcí foren nomenats per [[Carlemany]] o per [[Lluís el Pietós]]. El [[844]] apareix un comte anomenat Raül. [[Carles el Calb]] va concedir el comtat el [[849]] a Ramon, [[comte de Tolosa]]. Ramon el va deixar el [[864]] al seu fill Ermengol que el va deixar al seu fill Ramon II, i aquest al seu fill Ramon III. Al segle X el vescomtes de Carcí, Rodolf (vers 900), i els successors fins a Robert (el seu besnét) van dominar una part del comtat i van prendre el títol de comtes de Carcí, però finalment els territoris van tornar als descendents de Ramon III de la casa de Tolosa i els vescomtes van perdre el Carcí després del [[964]]. ElEn 1088aquest temps no se sap si la possessió fou indivisa entre les cases de Tolosa i Roergue o va romandre en mans de la segona, però Guillem III Tallaferro al segle XI es titulava comte de Carcí. En tot cas els drets de les dues branques foren reunits el 1064 per [[Guillem V de Tolosa]] que el [[1088]] a va cedir al [[Bisbat de Càors|bisbe de Càors]] la senyoria de la ciutat.
 
Ocupat el comtat per [[Enric II d'Anglaterra]] [[Plantagenet]] el [[1159]], fou retornar a Tolosa el [[1173]] sota vassallatge anglès. Entre [[1188]] i [[1190]] Ricard cor de lleó el va ocupar però el [[1190]], per un acord, el va cedir en feu al comte de Tolosa, [[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]]. En un seguit de combats entre [[1211]] i [[1214]], va quedar ocupat per [[Simó de Montfort]], però va reconèixer els drets senyorials del bisbe. El [[1220]] [[Montalban]] es va revoltar i van seguir [[Moissac]] i altres fins el [[1224]], i [[Amaurí IV de Montfort|Amalric de Montfort]], expulsat del país, va cedir els seus drets a la corona de França ([[1226]]). Fou retornat el [[1229]], mitjançant el [[tractat de Meaux-Paris]], a la casa de Tolosa. El [[1258]] es va signar un [[Tractat de París (1259)|tractat a París]] que establia que el comtat seria retornat a Anglaterra si [[Joana de Tolosa i Aragó]] moria sense descendents, com així va ser el [[1271]]. Però llavors el rei [[Felip III de França]] el va unir a la corona. El [[1360]] va ser cedit a Anglaterra pel [[Tractat de Brétigny]] i els anglesos van entrar formalment a Càors el [[8 de gener]] de [[1362]]. El [[febrer]] i [[març]] de [[1369]] la ciutat i els senyors es van revoltar i es van sotmetre a [[Carles V de França]], expulsant als anglesos que no van poder tornar-la a ocupar, i la regió fou durant temps escenari de combats entre anglesos i francesos fins que [[Carles VII de França]] el va consolidar com a domini reial després del final de la [[Guerra dels Cent Anys]] el [[1453]].
Línia 7:
==Llista de comtes hereditaris de Carcí==
 
*[[Ramon I de Tolosa|Ramon I]] 849-864 (comte de Tolosa)
*[[Bernat III el Vedell|Bernat (I el Vedell|Bernat II)I]] 864-872 (comte de Tolosa)
*[[Odó I de Tolosa|Odó I]] 872-919 (comte de Tolosa)
*[[Ermengol de Roergue|Ermengol I]] 919-937 (comte de Roergue)
*[[Ramon II de Roergue|Ramon II]] 937-961 (comte de Roergue)
*[[Hug I]] (+ 961), comte de l'Alt Carcí (després vescomtat de Comborn)
*Ramon III 961-1008/1010
*[[Ramon III de Roergue|Ramon III]] 961-1008/1010 (comte de Roergue)
*Hug 1008/1010-1053/1054
*''Des de vers 964 el comtat va quedar probablement en indivís per les dues branques (Tolosa i Roergue)''<ref> Aquesta suposició està basada en la pèrdua de poder dels vescomtes de Roergue (Comborn) vers aquesta data i que el comte Guillem III Tallaferro és esmentat com a comte de Carcí. Però no hi ha documents que ho determinin pel segle IX </ref>
*Berta 1053/1054-1064
; branca de Tolosa:
*[[Guillem V de Tolosa|Guillem I]] (V de Tolosa) 1064-1093
**[[Ramon IVHug de Tolosa|Ramon IV]] (comte de Tolosa) 1093¿964-1105 972?
**[[Ramon (V) de Tolosa]] ¿972-978?
**[[Guillem VIII de Tolosa|Guillem I«Tallaferro»]], (V978 de- Tolosa)1037 1064-1093
**[[Ponç II de Tolosa]] 1037-1060
; Branca de Roergue:
**[[Hug I de Roergue]] 1008/1010-1053/1054
**[[Berta 1053/de Roergue]] 1054-1064
;''Successió en la branca dels Roergue comtes de Tolosa''
*[[Guillem IV de Tolosa|Guillem II]] 1064-1093 (parent de Berta de Tolosa, comte de Tolosa des de 1060, co-comte de Carcí 1060-1064)
*[[Ramon IV de Tolosa|Ramon IV conegut com Ramon de Sant Geli]] (comte de Tolosa) 1093-1105
*[[Alfons I de Tolosa|Alfons I Jordà]] (comte de Tolosa) 1105-1148
**[[Felipa Matilde de Tolosa|Felipa Matilde]] 1114-1117 (comtessa de Tolosa)
**[[Guillem IX d'Aquitània|Guillem d'Aquitània]] 1114-1119 (Guillem IXduc d'Aquitània, comte consort)
*[[Ramon V de Tolosa|Ramon V]] 1148-11831159 (comte de Tolosa)
*Alfons II 1148-1194 (junt amb Ramon V del 1148 al 1183, sol 1183-1194)
*1159 a 1173 ocupat per [[Enric II d'Anglaterra|Enric Plantagenet]] en virtut dels drets de Guillem d'Aquitània
*[[Ramon V de Tolosa|Ramon V]] 1173-1188 (comte de Tolosa)
*1188 a 1190 ocupat per [[Ricard Cor de Lleó]] en virtut d'aquestos mateixos drets
*[[Ramon V de Tolosa|Ramon V]] 1190-1194 (comte de Tolosa)
*[[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]] 1194-1212 (comte de Tolosa)
*Als croats de [[Simó de Montfort]] 1212-1215
*[[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]] 1215-1218
*[[Amalric de Montfort]] 1218-1222
*[[Ramon VII de Tolosa|Ramon VII]] 1222-1249 (comte de Tolosa)
*[[Joana I de Tolosa|Joana]] 1249-1271 (comtessa de Tolosa)
*[[Alfons IIIde Poitiers|Alfons II]] (Alfons de Poitou) 1249-1271 (comte consort)
*a la corona francesa 1271-1360
*a la corona anglesa 1360-1369
Linha 36 ⟶ 46:
*Incorporació definitiva a la corona francesa 1453.
 
==Notes==
{{referències}}
==Referència==
*Gran Enciclopèdia Catalana
*[http://fmg.ac/Projects/MedLands/TOULOUSE%20NOBILITY.htm#_Toc255726480 Comtes de Quercy/Carcí]
 
{{ORDENA:Comtat De Carci}} <!--ORDENA generat per bot-->