Santa Maria de Ribera de Cardós: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 31:
Està situada en un pla a la dreta de la [[Noguera de Cardós]], a llevant de la vila de Ribera de Cardós, un xic separada del nucli de població.
 
Té categoria de parròquia, dins de l'arxiprestat del Pallars Sobirà. Actualment és centre d'una agrupació de parròquies, que inclou les de [[Sant Julià d'Ainet de Besan]], [[Santa Eugènia d'Ainet de Cardós]], [[Sant Romà d'Aineto]], [[Sant Vicenç d'Alins]], [[Sant Romà d'Anàs]], [[Sant Esteve d'Araós]], [[Sant Climent d'Àreu]], [[Sant Julià d'Arrós]], [[Sant Lliser de Benante]], [[Sant PereCristòfol de Boldís Jussà]] (ara, dedicada a [[sant Pere]]), [[Sant Vicenç de Bonestarre]], [[Sant Bartomeu de Burg]], [[Sant Jaume d'Estaon]], [[Sant Pau d'Esterri de Cardós]], [[Santa Eulàlia de Farrera de Pallars]], [[Santa Maria de Ginestarre]], [[Sant Martí de Lladorre]], [[Sant Pere de Lladrós]], [[Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret]], [[Sant Esteve de Montesclado]], [[Sant Serni de Norís]], [[Sant Bartomeu de Tavascan]], [[Sant Feliu de Tírvia]] i [[Sant Pere de Tor]], incloses les sufragànies i capelles de cadascuna d'elles. Les seves sufragànies històriques eren les de [[Sant Andreu de Cassibrós]] i de [[Santa Coloma de Surri]]; també en depenien les capelles de [[la Puríssima de Ca l'Apotecari]], [[Santa Llúcia de Casa Móra]], així com la de [[Sant Cristòfol de Ribera de Cardós|Sant Cristòfol]], en ruïnes.
 
Aquesta església està documentada des del [[839]] (''Acta de consagració de la catedral d'Urgell''), i se'n conserva l'acta de consagració, del [[1145]]. Tot i que el temple mostra clarament el seu origen romànic, fou fruit de modificacions i ampliacions al segle XVIII.