Ismaïl Enver Paixà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 15:
Va fer estudis militars i es va graduar el [[1902]]; va servir a Macedònia i el [[1906]] fou destinat a [[Bitola |Monastir]] i es va afiliar als [[Comitè Unió i Progrés]] conegut com els Joves Turcs, i va ampliar l'organització entre els seus companys.; el juny de [[1908]], descobert, va fugir a les muntanyes i el van seguir altres oficials. La revolució va esclatar a [[Salònica]] el [[24 de juliol]] de [[1908]] i en va esdevenir un dels caps. El contracop de [[31 de març]] de [[1909]] fou avortat amb la seva participació activa.
Enviat a [[Berlín]] com agregat militar va convidar als alemanys a reformar l'exèrcit turc. El [[1911]] els italians van envair la província de ''Tarabulus'' o [[Trípoli de Berberia]] i va començar la guerra; Enver va abandonar Berlín i va marxar a [[Líbia]] i per mèrits de guerra va ascendir a tinent coronel el [[5 de juny]] de [[1912]]. Al congrés de l'organització Comitè Unió i Progrés fet a [[Istanbul]] va aconseguir el càrrec de secretari general pel seu amic [[Talat Pasha]]. El [[23 de gener]] de [[1913]] va dirigir els soldats que es van presentar a la [[Sublim Porta]] i van obligar al gran visir [[
El [[4 de gener]] de [[1914]] va ascendir a general. Poc després fou confirmat com ministre de guerra en el gabinet de Sait Halim Pasha, i es va casar amb una princesa otomana (Emine Naciye Sultan, filla del príncep Sulayman). Fou partidari de l'aliança amb Alemanya i va reformar l'exèrcit fins on va poder. El [[29 d'octubre]] Turquia va entrar de facto a la guerra amb els imperis centrals atacant ports russos de la [[mar Negra]] i [[Rússia]] va declarar la guerra el [[2 de novembre]] i Gran Bretanya el [[5 de novembre]]. L'exèrcit otomà no estava preparat. Els alemanys van haver d'enviar generals com Otto Liman von Sanders, Erich von Falkenhayn, Colmar Freiherr von der Goltz, i Friedrich Freiherr Kress von Kressenstein, i abastir als turcs amb subministraments militars i combustible. Durant la guerra la situació econòmica es va deteriorar, la inflació va créixer molt i el descontentament es va fer general atiat per successives derrotes.
| |||