Chico i Rita: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 12 anys
cap resum d'edició
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 8:
| idioma =
| direcció2 = Fernando Trueba
| direcció = JavierXavier Mariscal
| producció =
| disseny producció =
Línia 61:
 
=== Desenvolupament ===
El finançament de la pel·lícula va ser una tasca bastant complicada. Per cridar l'atenció dels productors decideixen enviar-los el guió juntament amb uns esbossos i un test de moviment realitzats per Mariscal. Decideixen que ha de tenir una projecció internacional en veure que no ho aconseguirien només amb diners espanyols. Va ser important conèixer [[Michael Rose]] a qui li va encantar el projecte i va aconseguir que s'unissin altres productors [[britànics]] de l'[[Illa de Man]], juntament amb alguns belgues i francesos que s'havien unit abans al projecte. <ref name="fotogramas" /> També van comptar amb [[Antonio Resines]] en qualitat de productor associat després de veure alguns dibuixos que tenia Mariscal a l'ordinador. <ref name="labutaca">{{citar web|url=http://noticias.labutaca.net/2011/02/22/fernando-trueba-y-javier-mariscal-bailan-al-son-de-bebo-valdes-en-chico-rita/|títol=Fernando Trueba y JavierXavier Mariscal bailan al son de Bebo Valdés en “Chico & Rita”|cognom=Arce|nom=José|editorial=''Labutaca.net''|data=22 de gener de 2011|consulta=}}</ref> Tanmateix, només van aconseguir deu milions per a seguir amb el projecte.<ref name="fotogramas" />
 
Mentre buscaven finançament, Trueba va anar a documentant-se de la cultura cubana dels anys 1940 veient pel·lícules, buscant fotos, llegint llibres i buscant en arxius dels carrers i els edificis. Posteriorment van viatjar a l'Havana per situar els habitatges dels personatges i la part que volien mostrar de la localitat.<ref name="fotogramas" /> Després d'això, Trueba realitza el ''[[guió il·lustrat|storyboard]]'' que va servir per a que Mariscal entengués els plans i busqués un estil artístic per a l'obra, aquest decideix que els fons fossin d'estil [[barroc]], mentre que els personatges fóssin plans sense ser vistosos, ja que després de fer els seus dibuixos, un equip format per 200 persones els interpretarien. <ref name="fotogramas" /> Els dibuixos van servir per realitzar les 146 escenes i els 129.600 [[fotograma|fotogrames]] que componen la pel·lícula.<ref name="elpais" /> Partint del ''storyboard'' i els dibuixos es va fer la previsualització animada.<ref name="fotogramas" /> Durant el procés va ser important la col·laboració de [[Tono Errando]], que va fer de co-director de la pel·lícula i de responsable de la part audiovisual de l'Estudi Mariscal. Errando entenia el cinema de Trueba i el [[còmic|món gràfic]] de Mariscal, i s'encarregava de portar el dia a dia del treball i de mostrar els límits dels dibuixos animats a Trueba.<ref name="fotogramas" />
Línia 76:
La pel·lícula va ser molt bé rebuda per la crítica. La web ''[[Rotten Tomatoes]]'' li va donar una nota mitjana de 7,2 (sobre 10) sent el 94%de les crítiques positives partint de l'opinió de 17 crítics.<ref>{{citar web|url=http://www.rottentomatoes.com/m/chico_and_rita/|títol=Chico & Rita|editorial=''[[Rotten Tomatoes]]''|llengua=anglés|consulta=}}</ref> Per la seva part ''AlloCiné'' li va donar una nota mitjana de 4,15 (sobre 5) partint de l'opinió de 20 crítics.<ref>{{citar web|url=http://www.allocine.fr/film/revuedepresse_gen_cfilm=182765.html|títol=Retrouvez les critiques de la Presse concernant "Chico & Rita".|editorial=Allociné|llengua=francès|consulta=}}</ref> D'altra banda ''Sensacine'' li va donar una nota mitjana de 3,57 (sobre 5) partint de l'opinió de 7 crítics.<ref>{{citar web|url=http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-182765/criticas-prensa/|títol=Críticas de prensa de la película Chico y Rita|editorial=Sensacine.com|fechacceso=}}</ref>
 
[[Javier Ocaña]] del diari ''[[El País]]'' va comentar que «la història, pensada pel propi Trueba i el novel·lista Ignacio Martínez de Pisón, és plena de llocs comuns al voltant de l'amor, però no arriba a palpar-se... Com a bo que queden les músiques de Bebo Valdés, Dizzy Gillespie, Chano Pozo, Estrella Morente, Tito Puente, Thelonius Monk, Budd Powell, Nat King Cole i els dissenys de JavierXavier Mariscal».<ref>{{citar web|url=http://www.elpais.com/articulo/cine/temazo/letra/elpepuculcin/20110225elpepicin_7/Tes|títol=Un temazo sin letra|cognom=Ocaña|nom=Javier|editorial=''[[El País]]''|data=25 de febrer de 2011|consulta=}}</ref> [[Jordi Batlle Camina]] va escriure en ''[[La Vanguardia]]'' que «és, al final, una explosió, un esclat de passions, de vitalitat i amor a la vida en totes les seves manifestacions: aquí, sense moderació, es canta, es toca, es balla, es fuma, es beu, es carda i s'estima a tot color».<ref>{{citar web|url=http://www.lavanguardia.com/cine/20110225/54119893254/chico-y-rita-una-explosion-de-vida-y-color.html|títol='Chico y Rita' : Una explosión de vida y color|cognom=Batlle Camina|nom=Jordi|editorial=''[[La Vanguardia]]''|data=25 de febrer de 2011|consulta=}}</ref>
 
[[Helen O'Hara]] de la revista ''[[Empire]]'' va afirmar que és "una deliciosa barreja d'animació dibuixada a mà i estil digital que alimentarà l'ànima dels romàntics incurables".<ref>{{citar web|url=http://www.empireonline.com/reviews/review.asp?FID=136976|títol=Chico & Rita|cognom=O'Hara|nom=Helen|editorial=''[[Empire (revista)|Empire]]''|llengua=anglès|consulta=}}</ref> Peter Debruge de la revista ''[[Variety]]'' la va valorar negativament escrivint que és "una prova, que mesura si el seu amor pel jazz cubà pot superar el llindar de l'animació pèssima... [en] un estil poc afavoridor, com al llibre acolorit per a nens amb els seus dibuixos rudimentaris i personatges rígids sense expressió", la pel·lícula evoca al final de la dècada dels [[dècada del 1940|anys 1940]] de [[L'Havana]], i a la música suada i sensual de l'època".<ref>{{citar web| títol=Chico and Rita | data= 10 de setembre de 2010 | url= http://www.variety.com/review/VE1117943498/ | obra= Variety | consulta= }}</ref>
Usuari anònim