Obre el menú principal

Canvis

1 octet eliminats ,  fa 7 anys
===Dinastia Kasrànida o Kesrànida ===
 
A partir del segle XII la genealogia dels Xirvanxahs es un xic confosa. El nom de kasrànides o kesrànides es generalitza. Des de 1194 el shirvanXah ja no va reconèixer al sultà [[seljúcida]] com es veu a les monedes, però continuava proclamant la sobirania nominal del califa abbàssida. Però en realitat en aquest temps els Xirvanxahs van caure sota influència de [[Geòrgia]]. [[Giorgi III de Geòrgia]] (1156-1184), parent del shirvanXah, fou el seu aliat i el seu protector, especialment sobre Akhistan I (Akhsatan I) ibn Manushihr III al que va ajudar de manera decisiva en la victòria sobre una flota russa prop de [[Bakú]], i la reconquesta de [[Derbent]]; però més tard els georgians van incorporar els territoris de [[Shakki]], [[Kabala]] i [[Mukan]] que pertanyien a Shirvan. A la primera meitat del segle XIII es produeix una situació confosa: Ibn al Athir esmenta a un sobirà de nom Rashid (el 1122); [[al-Nasawi]] esmenta a un altre de nom Faridun ibn Fariburz (1225) i al fill d'aquest Djalal al-Din Sultan Xah; però cap dels tres apareix a les monedes i en canvi si ho fa Fariburz ibn Faridun ibn Manushihr, i després Farrukhzad I ibn Manushihr III i Kershasp o Garshasp I ibn Farrukhzad. En aquest temps va aparèixer a Shirvan el [[khwarizmXahkhwarizmxah]] [[Ala al-Din Muhammad]] que va exigir al shirvanXah un tribut de 100.000 dinars.<ref> que segons al-Nasawi és el que el shirvanXah pagava a Malik Xah I </ref> El shirvanXah va al·legar que no podia pagar i que una part del país estava en mans dels georgians i finalment el pagament es va reduir a la meitat i al no poder pagar encara fou rebaixat a 30.000. Ala al-Din va expulsar del districte de Gushtaspi (a la desembocadura del Kura i de l'Aras) als funcionaris del ''shirvanXah'' i va annexionar el territori a canvi de 200.000 dinars i la cessió al príncep Djalal al-Din Sultan Xah del Mukan que el seu pare Faridun ibn Fariburz havia cedit als georgians coma dot en el matrimoni del príncep amb una princesa georgiana filla de la reina [[Rusudan de Geòrgia]] (1223-1247).
 
Després de 1231 els Xirvanxahs van quedar subjectes als mongols i el nom del gran khan de Mongòlia apareix a les monedes; el nom del shirvanXah apareix també escrit però sense el títol. Després del 1256 la moneda va desaparèixer i el país va quedar a vegades sota domini del [[Il-khan]] de [[Pèrsia]] i altres sota el del khan de l'[[Horda d'Or]], fins que els [[ilkhànides]] van refermar el seu control. Caiguts els ilkhànides després del 1335 els kesrànides van subsistir altre cop de manera plenament independents, i van tornar a encunyar moneda que no portava el nom de cap sobirà, però al cap d'un temps Kai-Kaus (1344-1372) es va haver de sotmetre als [[jalayírides]] (1368) i va emetre moneda en nom de [[Uways ibn Hasan]]. Mort Kay-Kaus vers 1372 o 1373, el va succeir el seu fill Hushang, que després d'un regnat de 10 anys fou assassinat pels seus súbdits i amb ell va acabar la dinastia.
 
===Llista de sobirans kasrànides o kesrànides a Xirvan===
105.219

modificacions