Castell de Montornès (la Pobla de Montornès): diferència entre les revisions

| nom = Castell de Montornès

| imatge = Castell PoblaMontornes IMG 3949.JPG

| peu = Construcció mural massissa del clos mural del castell

| comarca = Tarragonès

| municipi = Pobla de Montornès

| coordenades = = {{coord|41|10|14.0|N|01|24|13.0|E|type:landmark()_region:ES-CT|display=inline,title}}

| altitud = 93

| construccio = segle XI-XIII

| estil =

| documentat = 1066

| començament =

| acabament =

| arquitecte =

| arquitectes =

| llargaria =

| amplaria =

| alçaria =

| material =

| img_alçat =

| img_planta =

| conservacio = malmès

| ppcc = si

El lloc és esmentat l'any 1066 en una donació per la qual el [[Comtat de Barcelona|comte de Barcelona]], [[Ramon Berenguer I]], i la seva esposa Almodis donaren a Ramon Transunyer i a la seva muller Rotlenda i a llur descendència el puig anomenat Puigperdiguers, amb l'obligació de construir-hi una fortalesa. L'indret que segons A Virgili constituïa un [[castell termenat]], fou anomenat posteriorment Montornès i fou l'origen del municipi de la Pobla de Montornès. L'any 1099 Ramon Transunyer en vengué els drets a Berenguer de Rajadell i el 1173 un fill o nét de l'anterior, Ponç de Rajadell va vendre el "''castrum quod vocatur Montem Tornes''" al cenobi de [[Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus|Santes Creus]] que arribà a posseir pràcticament tot el terme de Montornès.

El 1259, l'abat Berenguer Aimeric atorgà una [[Carta de poblament|carta de poblament]] als habitants d'aquest assentament. Durant molt temps, Montornès fou una granja del monestir que hi nomenà un majoral administrador. En el [[fogatge|fogatjament]] de 1365-70, s'hi comptàven 37 focs. L'any 1391 el monestir comprà al monarca Joan I la juridicciójurisdicció civil i criminal i Montornès restà en poder de Santes Creus fins a l'extinció de les senyories. D’ençàD'ençà d’aquestd'aquest segle XV el castell anà entrant en declivi fins al segle XIX en què va restar del tot abandonat, quedant destruït durant les [[guerres carlines]].

== Descripció Arquitectura==

Les restes actuals són força escasses. Hi podem distingirha dos elements: un recinte gran i una contruccióconstrucció massissa situada a l'angle sud-oest del clos de muralles. La construcció massissa fa 2,2 m d'ample i 5,1 m de llarg. Actualment esEs conserva en una alçada de 5 m i ha estat consolidada. La muralla és de planta gairebé quadrada amb els quatre costats d'uns 30 m de llarg i un gruix de 90 cm. En alguns sectors té una alçada de 3 m. Els murs són fets de filades de pedres sense treballar. És difícil d'establir la datació d'aquestes construccions. El recinte de planta quadrada es devia fer cap al segle XIII. La construcció massissa sembla coetània però amb alguns trets probablement més primitius. També és difícil d'esbrinar quina era la seva funció.

* {{Ref-llibre|títol=Catalunya Romànica ,vol. XXI El Vallès Occidental El Tarragonès i altres|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=1995|pàgines=p.99}}

* {{Ref-llibre|títol=Els Castells Catalans, vol. IV |editorial=Rafael Dalmau|any=1993}}