Gil l'Eremita: diferència entre les revisions

|lloc de naixement = [[Atenes]] (Grècia[[Imperi Bizantí]])

|lloc de mort = [[Sant Geli]] ([[Gard]],Comtat de Provença]])

|enterrat a = [[Abadia de Sant Geli]]; al s. XVI, part de les restes es traslladen a la [[Basílica de Sant Serni de Tolosa]]

|festivitat = [[1 de setembre]]

|venerat en = [[Església Catòlica Romana]]

|orde = [[Benedictins]]

|patronatge = [[Pastor (ofici)|Pastors]] (a Catalunya); [[Edimburg]], [[Graz]], [[Nuremberg]]; invocat contra l'esterilitat; en altres lloc, patró dels pobres, leprosos, ferrers, eremites, pacients de càncer
}}

Segons algunes fonts<ref>Jean-Marie MARCONOT. ''Saint Gilles. L''abbatiale (Jean-Marie Marconotromane''. RIRESC, Nimes, 2008). ISBN 2-910539-37-7</ref> sant Gil hauria nascut cap el 640, els seus pares disposaven de mitjans econòmics i va rebre una educació acurada. La seva santedat es va manifestar ben aviat i de jove hom li atribueix alguns miracles. A la mort dels seus pares va donar el seu patrimoni als necessitats i amb vint anys d'edat es va traslladar a la [[Provença]], fent una estada a Roma. Arribat a [[Arle]] va practicar l'eremitisme en els boscos situats entre aquell lloc i Nimes. Acostumava es estar acompanyat per una femella de cérvol que va domesticar i li proporcionava llet pel seu manteniment.

Les poques pertinences del sant eren una olla on cuinava els àpats, una campana utilitzada per a convocar els pastors a oració i compartir amb ells els menjars, una imatge de la Mare de Déu que ell mateix havia fet amb fusta de [[noguera]], i una creu. Quan va deixar aquell paratge, va enterrar els objectes. El pastor [[Amadeu de Núria|Amadeu]] va cercar-los sense èxit, aixecant l'ermita de Sant Gil de Núria.<ref>[[Joan Amades]]. ''Costumari català. El curs de l'any''. Vol. V. Edicions 62, Barcelona, 1983. ISBN 84-297-2023-5</ref> Després, un altres pastor trobà els objectes de manera miraculosa i encara es conserven al santuari.