Jean Curtius: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m retocs |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{vegeu|un impresari de Lieja|Curtius}}
{{Infotaula persona
| nom = '''Curtius'''
| imatge = Ian_Curtius.jpg
| mida_imatge = 200px
| peu =
| nom_naix = Joan de Corte
| data_naix = {{Data naixement|1551|0|0}}
| lloc_naix = [[Lieja]] ([[Principat de Lieja]])
| data_mort = {{Data defunció i edat|1628|7|12|1551|0|0}}
| lloc_mort = [[Liérganes ]]
| causa_mort =
| lloc_enterrat =
| coordenades_lloc_enterrat = <!-- {{coord|LAT|LONG|display=inline,title}} -->
| residència =
| nacionalitat = [[Principat de Lieja|Liegesa]]
| altres_noms = Joan Curci<br>Juan Curcio
| conegut_per =[[Real Fábrica de Artillería de La Cavada]]
| educació =
| empleat =
| ocupació = Industrial, empresari
| títol =
| salari =
| valor_net =
| alçada =
| pes =
| term =
| predecessor =
| successor =
| partit =
| boards =
| religió =
| esposa = Petronilla de Brazz
| marit =
| fills = Pere, Miquel
| pares =
| parent =
| signatura =
| lloc_web =
| notes =
}}
'''Joan Decorte dit Curtius''' (nascut a [[Lieja]], [[1551]] – mort a [[Liérganes]] ([[Cantàbria]]) el [[12 de juliol]] de [[1628]]) va ser un industrial i empresari.
[[Fitxer: Musée Curtius.jpg|thumb|esquerra|Lieja, casa Curtius]]
Joan era el fill d'un notari, Jacques Decorte, que havia llatinitzat el seu nom ,com era de costum a aquesta època, a ''Curtius'' i de Pétronille Braaz, la filla d'un comerciant ric de la ciutat. Joan va esdevenir un fabricant i negociant de [[pólvora]], proveïdor, entre altres, de l'exèrcit de la cort de [[Castella]]. Va instal·lar les serves primeres fàbriques al [[Molí Curtius]] a [[Vaux-sous-Chèvremont]]. Des de [[1595]] va començar l'explotació de mines de minerals i de carbó. Aviat va fer fortuna i va esdevenir commisari general de les municions de guerra del rei [[Felip II de Castella]].<ref>Jean Janssen, ''Sous la crosse…!, évolution socio-politique, économique et culturelle du pays de Liège, des origines à 1789'', Bruxelles, L'élite, 2000, pàgina109 </ref>
Va posseir la seva mina pròpia de [[carbó]] i el [[príncep-bisbe]] [[Ernest de Baviera]] va atorgar-li el [[monopoli]] de l'extracció d'[[alum]] a [[Flémalle]] i anomenar-lo ''«el mestre més ric de les empreses soterrànies»''. A les diverses fàbriques i tallers al principat va realitzar moltes innovacions tècniques.<ref>Geneviève Xhayet & Robert Halleux (redacció), ''Ernest de Bavière (1554-1612) et son temps. L’automne flamboyant de la renaissance entre Meuse et Rhin'', Turnhout, Brepols, 2011, pàgines 106-107, ISBN 978-2-503-54345-1</ref>
[[Fitxer: Chaudfontaine - Curtius Powder Mill.jpg|thumb|esquerra|El [[molí Curtius]] a [[Vaux-sous-Chèvremont]]]]
La seva reputació no va limitar-se al principat i la seva expertesa i fortuna va interessar els caps coronats europeus. Així va esdevenir el financer de l'arxiduc [[Albert d'Àustria]], governador dels [[Països Baixos espanyols]]. La cort de Castella va atorgar a en Curtius el dret de construir fàbriques a la península ibèrica. Després d'un plet llarg amb el [[Senyoriu de Biscaia]] que temia de perdre el seu monopoli, va establir-se a Lièrganes a [[La Montaña]] a Cantàbria on va morir el [[1628]]. La [[Real Fábrica de Artillería de La Cavada|fàbrica a Lièrganes]] que va vendre poc abans de morir va esdevenir la més important fàbrica d'artilleria de l'[[imperi Espanyol]].<ref> José Manuel Maza Uzlé, ''La Real Fábrica de Artillería de La Cavada. Liérganes, La Cavada, Valdelazón''., Librería Estudio, 2007. ISBN 84-95742-57-8</ref>
==Edificis==
L'edifici noble que va construir a Lieja, el palau privat més gran de la ciutat històrica era la seu del museu d'art i història de la ciutat. Avui, s'està construint "Le Grand Curtius", un illa museística de la qual la casa Curtius serà el centre. Fora de la ciutat va adquirir els castells de [[Grand Aaz]] i d'[[Oupeye]].
==Referències==
{{
{{ORDENA:Curtius}}
| |||