Siros: diferència entre les revisions

▲L'illa fou possessió romana i bizantina i va passar al [[ducat de Naxos]] vers el [[1207]] sent rebatejada Lasudha (la Souda). Durant el domini ducal i venecià els catòlics van esdevenir la majoria de la població però van conservar la llengua grega. El regim feudal de l'illa fou específic i va hostejar a la colònia occidental més densa de la zona, coneguts com els frankosyrianoi o francs siriotes, sent un bastió del catolicisme. El 1419 el sultà Mehmet I la va rteconèixer com possessió veneciana però al inici el segle XVI va pàtir els atacs de pirates turcs (i alguns de no turcs) destacant l'atac de Kurtoghlu el 1515. Conquerida l'illa ([[1522]] a W. Smith, a l'Enciclopèdia de l'Islam es dona la data 1537) per Barba-roja, l'illa es va despoblar en part i la fam hi va fer aparició. Sota el duc [[Josep Nasi]] es va restaurar la prosperitat. El 1566 Síros va obtenir un regim fiscal especial i autonomia interna (''ahd name'') que fou ratificat el 1580 i el 1640. Per un acord entre [[França]], els [[Estats Pontificis]] i [[Imperi Otomà|Turquia]], els catòlics de l'illa van quedar sota la protecció de França i del Papa, el que va permetre desenvolupar l'autonomia local. El 1579 a la mort de Nasi, l'illa, juntament amb les d'[[Andros]], [[Naxos]], [[Paros]], [[Santorí]] i [[Melos]] foren cedides per un decret del sultà a Sulayman Beg (1579 a 1582) i després al grec Comnè-Coniates (1598-1601). Les ràtzies dels pirates i corsaris van retornar i el 1617 el [[Kapudan Paixà]] Ali Çelebi va penjar al bisbe catòlic i es va emportar tres-cents presoners illencs acusats de col·laborar amb els pirates. Després d'això els syriotes i els meliotes van haver de pagar l'impost de [[kharadj]] al govern d'[[Istanbul]]. El 1630 hi van arribar missioners jesuïtes; el 1700 el viatger francès Torunefort diu que hi havia un bisbe catòlic i 40 sacerdots, i que els turcs eren només unes dotzenes dirigits per un cadi.