Zenetes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{editant}} '''Zenetes''' (àrab '''Zanata''', a vegades Zenata, francès Zénètes, modernament s'anomenen a si mateixos Iznaten, Igzenaten, Ituzinaten o Iz...». |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Zenetes''' (àrab '''Zanata''', a vegades '''Zenata''', francès Zénètes, modernament s'anomenen a si mateixos '''Iznaten''', '''Igzenaten''', '''Ituzinaten''' o '''Iznassen''') són un dels grans grups dels [[berbers]]. Van dominar el [[Magreb]] al segle X, i del
▲'''Zenetes''' (àrab '''Zanata''', a vegades Zenata, francès Zénètes, modernament s'anomenen a si mateixos Iznaten, Igzenaten, Ituzinaten o Iznassen) són un dels grans grups dels berbers. Van dominar el Magreb al segle X, i del XII al XV. Viuen principalment a Tunísia, Algèria i el Marroc.
Haurien format par de les tribu ''Libu'' esmentades pels antics egipcis, i dels [[meshwesh]]. [[Tàcit]] als seus Annals esmenta als ''cinithii'' que vivien al sud de la província d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i diu que no eren una simple tribu sinó un poble nombrós. Modernament també se'ls associa amb el [[gètuls]] de l'època romana; els [[garamants]] podrien haver estat tanmateix zenetes.
Al segle VIII la majoria dels berbers foren [[kharigites]] i van participar a la revolta de [[Maysara]]. [[Al-Masudi]] al segle IX els situa en el segon rang entre 27 grups berbers. Al segle X [[al-Bakri]] diu que dominaven el Magreb central amb centre a [[Tlemcen]], però també a [[Tahart]] i a [[Sigilmasa]] (que van dominar des de 976/977). Llavors el subgrup dels [[Maghrawa]] era el que tenia el major poder amb els Ibn Atiya, els [[Banu Khazar]] i els [[Banu Ifran]]. Abu Yazid, [[L'Home de l'Ase]], era un zeneta que va dirigir la gran revolta contra els [[fatimites]] que tenien el suport dels berbers [[sanhadja]]; els zenetes es van desplaçar a l'oest i van estar sovint vinculats als omeies de [[califat de Còrdova|Còrdova]].
Al meitat del segle XI els zenetes van ser substituïts pels sanhadja [[almoràvits]] (1150-1147) i després pels [[Masmuda|masmudes]] [[almohades]] (1130-1269). Els zenetes foren ocasionals aliats dels almoràvits i dels almohades. Al enfonsament d'aquesta darrera dinastia els Banu Wasin zenetes van reprendre la iniciativa política amb la dinastia dels [[abdalwadites]] de [[Tlemcen]] (1248-1554) i els [[Banu Marin]] de [[Fes]] (1235-1465); tot i ser dues dinasties del mateix origen es van enfrontar repetidament; un tercer grup zeneta, els [[Banu Wattas]], van formar la dinastia [[wattàsida]] a la caiguda dels [[benimerins]]. Foren el darrer grup zeneta a tenir el poder.
Els intents àrabs de donar als zenetes origen àrab en base a les pròpies genealogies no mereix ser considerat ja que la filiació patrilineal es incompatible amb la amb l'organització social i política dels parentius berbers. No obstant fins i tot el berber [[Ibn Khaldun]] va contribuir a difondre el erroni origen àrab dels zenetes; Ibn Khaldun assegurava que parlaven una llengua pròpia dins els berbers; el seu ancestre epònim segons Ibn Khaldun fou Madghacen; el mausoleu de Madghacem (del segle I aC), el més antic mausoleu zeneta (a la moderna [[Algèria]], a Madghis, prop de [[Batna]]) correspondria a un antic rei [[númida]]; eren conegut per la seva habilitat com a cavallers; la paraula catalana "genet" i la castellana "''jinete''" deriven de "zeneta".
==Referència==
* [[Ibn Khaldun]], ''Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale'', 1852-1856, traducció de William Mac Guckin de Slane, Imprimerie du Gouvernement, Alger, volums [http://books.google.fr/books?id=H3RBAAAAIAAJ I], [http://books.google.fr/books?id=7sLjxy3gq2EC II] i [http://books.google.fr/books?id=FIXFsDnp-K8C III]
[[Categoria:Grups berbers]]
| |||