Forma binària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 97:
Aquesta manera de presentar la música, amb la forma binària, es continua utilitzant fins començaments del segle XIX, moment en què la relació tònica dominant es debilita per donar lloc a un sistema més fluid i dinàmic.<ref> [[#Ros87| Rosen, C. 1987]] pàg 42 </ref>. Tot i així, és interessant veure com treballa la forma binària [[Brahms]] en els seus ''valsos per a quatre mans'' op 39 compostos l'any 1869.
[[File:Antonin Dvorak - symphony no. 9 in e minor 'from the new world', op. 95 - iii. molto vivace.ogg|dreta|Simfonia9 en mi m "simfonia del nou món]] Si s'analitza el tercer temps de la '''simfonia no 9 en mi op 95 de [[Dvorak]]''', trobem que l'[[scherzo]] és una [[forma ternària#forma ternària complexa|forma ternària complexa]], on cada part (tant l'scherzo com el trio) a la seva vegada és una [[forma binària#forma binària de tres frases|forma binària de tres frases]].
Debussy utilitza molt la forma binària en la seva obra. Per exemple es pot veure en el '''clar de lluna''' de la ''suite bergamasque''[[File:Claude Debussy - clair de lune.ogg|dreta|Clar de Lluna de la Suite Bergamasque de Debussy]]▼
▲Debussy utilitza molt la forma binària en la seva obra. Per exemple es pot veure en el '''clar de lluna''' de la ''suite bergamasque''[[File:Claude Debussy - clair de lune.ogg|dreta]]
=enllaços interessants=
| |||