Forma binària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 49:
Si la primera frase acaba en la [[tònica]] de manera contundent, la tercera podrà ser una repetició idèntica de la primera (això encara ho trobem en els minuets de [[Beethoven]] i [[Schubert]]. A les hores s'apropa a la [[forma ternària]] (ABA). Amb les repeticions es convertirà en AA BA BA. Aquesta forma amb la [[cadència]] de la primera [[Frase (música)|frase]] en la [[tònica]], anomenada '''forma binària circular''', influencia la [[música simfònica]] posterior.
Els compositors no utilitzen aquesta forma de tres frases només en els [[minuet]]s, sinó que també la trobem en d'altres
També trobaríem d'altres exemples més tardans en les obres de [[J.S. Bach]], per exemple en els diferents moviments de les [[Suite#La suite barroca|suites i partites]]. Bach té peces amb la secció B més llarga que la A i també en alguna d'elles afegeix una coda, per influència de la [[fuga]].
Línia 83:
[[File:Haendel.jpg|thumb|right|Retrat de '''[[Georg Friedrich Händel]]'''.]]
Al final del [[Barroc musical|barroc]] destacarien les obres de [[Händel]] i [[Bach]]. Aquests [[compositor]]s també tenen
L'[[alemanda]] de la Partita en Si bemoll major de la clavierübung de [[Bach]] també està escrita en forma binària, però en aquest cas ens trobem amb una [[forma binària #forma binària de dues frases|forma binària de dues frases]].
Tot i que la '''forma binària''' va ser molt utilitzada en el barroc, a partir de llavors la forma que va prendre el protagonisme va ser la [[forma sonata]]. Però, tot i així, encara trobem aquesta forma per exemple en diferents [[variacions]], en [[minuet|minuets]], en les [[àries da capo]] i en els moviments lents. Però ara anirà evolucionant per influència de la forma sonata: s'afegeixen passatges de transició, es fa més gran la tensió, s'afegeix una coda (que ja la utilitzava Bach) per resoldre la tensió...tot i així, es va influenciar molt menys que la [[forma ternària]].
Un exemple el trobaríem en l'obra de [[Haydn]], com a l'últim moviment, presto, del trio de piano en Si bemoll major (Hoboken XV: 38) o en el primer moviment del trio de piano en Mi bemoll major (Hoboken XV: 36)
| |||