Ladik (Samsun): diferència entre les revisions

'''Ladik''' és una ciutat de [[Turquia]], capital del districte del mateix nom a la [[província de Samsun]]. El districte té una superfície de 552 km²; la ciutat està a la vora d'una plana que fou l'extrem de la regió clàssica de ''Phazimonitis'', al fons de la qual, i a uns vuit km a l'oest de la ciutat, hi ha el llac clàssic ''Stiphane'', avui llac de Ladik (en turc : Lâdik Gölü) reputat com amb molt de peix, que és alimentat pels rius que baixen de les pendents de l'Akdağ o Mont Blanc (1.979 m). El principal emissari del llac és el Tersakan Çayı, afluent del riu Mert Irmağı (Yeşil Irmak) que desaigua a la [[mar Negra]] a [[Samsun]]. El clima és semi-continental, amb hiverns curts però frescos, i estius suaus; pluja abundant a la primavera i tardor. La regió és agrícola, amb cultiu de blat, rodi, moresc i altres; hi ha ramaderia i apicultura. Producte local reconegut són els tapissos però avui dia ja no es fabriquen.

 

Hi ha restes de poblament des de vers el 3000 aC en no menys de 30 llocs a l'entorn de la ciutat; alguns datarien del [[calcolític]] i de l'[[edat del bronze]] i fins l'[[edat del ferro]], continuant en temps dels romans. El lloc de Köyiçi Tepesi prop de la fortalesa d'İkizarı es creu que podria ser el lloc esmentat per [[Estrabó]] al nord del llac ''Stiphane'' (Lac de Ladik); Salur és un poble a 11 km al nord de Ladik i un dels llocs més importants de la regió del període de l'edat del ferro. La regió fou habitada pels [[hitites]]. Els perses la van dominar de vers el 550 al [[332 aC]]; el territori aleshores s'estenia per la costa de la [[mar Negra]] i formava part del [[regne del Pont]]. '''Laodicea Pòntica''' (''Laodiceia ad Pontus'', Λαοδικεια) fou fundada probablement pel [[selèucida]] [[Seleuc I Nicàtor]] al [[Regió del Pont|Pont]] a un turó a uns mil metres al sud-oest d'[[Amisos]]; va portar el nom de la mare de Seleuc, Laodicea. Per distingir-la d'altres ciutats amb el mateix nom se li va dir Laodicea Pòntica (Laodicea del Pont); es discutit si fou la mateixa que Laodicea Cremada (en llatí [[Laodicea Combusta]], en grec : Λαοδίκεια η Κατακεκαυμένη Laodicea Katakékaumène); el nom de Catakékaumène (en grec Κατακεκαυμένη) el donava [[Estrabó]] a una regió on no creixia cap més arbre que la vinya i que el vi de la regió era de tanta qualitat com el que més; a la regió la part plana tenia aspecte de cendra i la part muntanyosa era rocosa i negra com a calcinada.<ref> L'Enciclopedia de l'Islam situa Laodicea Combusta o Laodicea Katakékaumène, prop de Konya, a 35 km al nord; a l'''Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers'' editada a [[França]] a la meitat del segle XVIII, Louis de Jaucourt diu: "uns la situen a la [[Pisídia]], altres a la [[regió de Frígia]] i altres finalment a [[Licaònia]], perquè es troba als límits de diferents regions" </ref> Va passar amb el Pont a domini romà i després bizantí. El [[863]] els àrabs van fer una incursió a Anatòlia que va arribar fins a la regió. Després de la [[batalla de Manzikert]] del [[1071]] la ciutat no va tardar a caure en mans dels turcmans [[seljúcides]].