Zanj: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: sw:Zanj, yo:Sánji
mCap resum de modificació
Línia 1:
: ''Per la revolta dels zanj a l'Iraq vegeu'': '''[[revolta dels zanj]].'''
{{incomplet}}
'''Zanj''' (en [[àrab]] i [[persa]] '''زنج''', "terra dels negres") era el nom utilitzat pels [[geògraf]]s àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'[[Àfrica oriental]] i als seus habitants.<ref name="Bagley">F.R.C. Bagley et al., ''The Last Great Muslim Empires'', (Brill: 1997), p.174</ref>. El nom és creu que no és pas d'origen àrab. El nom designava al país i s'emprava també a vegades la forma Bilad al-Zanj (País dels Negres)
 
== Localització i habitants ==
Els geògrafs dividien la costa de l'Àfrica oriental en moltes regions, basant-se en els seus habitants: el nord de la [[Somàlia]] era la Barbaria (als volts de l'actual [[Berbera]]), la terra dels [[berber]]s orientals i que els geògrafs àrabs medievals i de l'antiga Grècia els anomenaven "somalís" (se'n fa menció a l'obra ''[["Periple delde la mar Eritreu]]''Eritrea", escrita a mitjans del [[segle I]]).<ref name="Bagley"/><ref>Mohamed Diriye Abdullahi, ''Culture and Customs of Somalia'', (Greenwood Press: 2001), p.13</ref><ref>James Hastings, ''Encyclopedia of Religion and Ethics Part 12: V. 12'', (Kessinger Publishing, LLC: 2003), p.490</ref>
 
Al sud de la costa de Barbaria hi havia el Zanj (també Zenj o Zinj), la segona de les divisions, una terra habitada per pobles negres de parla [[Llengües bantus|bantu]]<ref name="Bagley"/><ref name="Ogot">Bethwell A. Ogot, ''Zamani: A Survey of East African History'', (East African Publishing House: 1974), p.104</ref> que s'extenia des de la zona de l'actual [[Mogadiscio]]<ref>Timothy Insoll, ''The Archaeology of Islam in Sub-Saharan Africa'', (Cambridge University Press: 2003), p.61</ref> fins la illa tanzanesa de [[Illa de Pemba|Pemba]]. L'historiador i geògraf àrab del [[segle X]], [[al-Masudi|Abu-l-Hàssan Alí al-Massudí]] descriu [[Sofala]] com el límit més llunyà, al límit del regne Zanj i menciona el seu títol reial com a ''Mfalme'' ("rei" en [[suahili]]).<ref name="Bagley"/>

Al sud de Zanj s'hi situava la terra de [[Sofala]], a l'actual [[Moçambic]], el límit al nord de la qual era [[Pangani]], prop de Pemba.

Al sud de Sofala hi havia el reialme de [[Waq-Waq]], també a Moçambic.<ref>{{cite book | author = Chittick, Neville | title = The Coast Before the Arrival of the Portuguese, Chapter 5 in Ogot, BA and JA Kieran, eds., "Zamani: A Survey of East African History"| year = 1968 | pages = 100–118}}</ref><ref>Stefan Goodwin, ''Africa's Legacies of Urbanization: Unfolding Saga of a Continent'', (Lexington Books: 2006), p.301</ref> L'historiador i geògraf àrab del [[segle X]], [[Abu-l-Hàssan Alí al-Massudí]] descriu Sofala com el límit més llunyà, al límit del regne Zanj i menciona el seu títol reial com a ''Mfalme'' ("rei" en [[suahili]]).<ref name="Bagley"/>
 
==Etimologia==
[[Estrabó]] és el primer a utilitzar el nom en la forma grega llatinitzada ''Azania'', català Azània <ref> fiverses vegades s'ha intentat recuperar aquest nom: pel [[Sudan del Sud]], per [[Sudàfrica]] quan governaven els blancs, i actualment per un dels estats sorgits a Somàlia, a la frontera amb [[Kenya]]; a més es va tenir en compte en la creació del nom [[Tanzània]] </ref>. [[Plini el Vell|Plini]] descriu Azània com el territori al nord d'[[Adulis]] a la costa etíop i habitada per un poble anomenat ''zangenae'', que no situa exactament. El Periple descriu Azània com el territori entre [[Ras Hafun]] (Somàlia moderna) fins a [[Raphta]], una factoria comercial de dubtosa localització <ref> [[Claudi Ptolemeu]] la situa al segle II (però probablement en una edició revisada al segle IV) en un riu que podria ser el [[Rufiji]]</ref>. [[Cosmes Indicopleustes]] que va recórrer la [[mar Roja]] el 524, en un manuscrit que va redactar en un monestir el 547 esmenta una regió anomenada ''Zingion'' i el cap ''Zingion''. Tots aquestos noms serien forme precedents de l'àrab zanj i del suahili.
 
==Bilad al-Zanj==
El ''Bilad al-Zanj'' dels àrabs estava habitat per ''zunuj'' (emparentat al suahili [[Unguja]], nom alternatiu de [[Zanzíbar]] i de la seva antiga capital avui en ruïnes Unguja Kuu). El primer que el va utilitzar fou el poeta Djarir (+728/729), i després al-Djahiz. Buzurg ibn Zhariyar de Ramhurmuz esmenta algune visites comercials a la primera meitat del segle X. Al-Masudi va estar al país Zanj el 916 i detalla el seu govern i comerç. [[Ibn Hawkal]] al segle X, [[al-Idrisi]] al XII i [[Yakut al-Hamawi]] al XIII en tenien coneixement. El relat de [[Marco Polo]] està basats en rumors recollits a l'Índia i no s'ajusta ni de bon tros a la realitat. Ibn al-Baytar diu que ''zanj'' i ''zunuj'', encara que tenen un significat alternatiu, vol dir essencialment "negres".
 
El país no era un estat unitari sinó format per una serie d'estats costaners autogovernats, separat un de l'altra.
 
==Vegeu també==
*[[Revolta dels zanj]]
 
== Referències ==
{{referències}}
<References/>
 
[[Categoria:Àfrica]]