Infanta Constança d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Constança d'Aragó''' (ca. 1205? - Avinganya de Seròs, ca. 1252) fou una infanta d'Aragó, filla il·legítima de Pere el Catòlic. Vídua del gr...».
 
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Constança d'Aragó''' (ca. 1205? - [[Avinganya]] de [[Seròs]], ca. 1252) fou una infanta d'Aragó, filla il·legítima de [[Pere el Catòlic]]. Vídua del gran senescal [[Guillem Ramon II de Montcada]], es retirà i fundà a [[Avinganya]] la primera comunitat monàstica de monges [[trinitàriesTrinitàries contemplativesContemplatives]], branca femenina de l'[[Orde de la Santíssima Trinitat]].
 
==Biografia==
Línia 10:
* Guillem de Montcada i d'Aragó, bisbe de Lleida.
 
Guillem Ramon morí en 1228. El 3 d'abril de [[1236]], [[Jaume el Conqueridor]] donà a la infanta vídua, germanastra seva, el convent[[monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya]] que els [[trinitaris]] tenien a [[Avinganya de Seròs]], primera fundació de l'orde a la [[Península Ibèrica]] i que tenia problemes econòmics, per transformar-lo en un monestir femení. La donació incloïa els béns i rendes del convent, incloses les de [[Fraga]]. Al monestir continuaren vivint algunes frares trinitaris per al servei litúrgic i d'altre tipus. A canvi, la infanta pagà els deutes del convent.
 
Malgrat tot, no s'hi instal·là tot seguit: els frares hi visqueren fins al [[1250]] i Constança hi anà només en [[1251]], amb dotze monges més, i fou la primera priora de la casa, a la que donà la regla de l'[[Orde de la Trinitat]], atenuant-ne el rigor original: nasqué així branca femenina de les [[trinitàries contemplatives]]. Morí poc després, abans de desembre de [[1252]], quan ja consta com a difunta i fou sebollida a l'església del monestir, que es convertí en panteó de la família dels Montcada.