Guerra russo-turca (1768-1774): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 30:
Tot i que l'Imperi Otomà va declarar la guerra primer, els turcs es van mostrar incapaços de portar la iniciativa durant tota la contesa, mostrant manca d'una estratègia real. Això va permetre al [[general]] [[Aleksandr Suvórov]] maniobrar sense problemes a Polònia, on va capturar [[Cracòvia]] el 1768 als revoltats i després va aixafar la revolta a la resta del país. Mentrestant, la flota russa del Bàltic va penetrar a la Mediterrània i va arribar el febrer de [[1770]] a [[Morea]] (Sud de [[Grècia]]), on els russos tenien [[espia|agents secrets]] des d'anys abans, i van estimular una [[revolta d'Orlov|revolta popular]] contra els turcs que, tanmateix, no es va estendre a la resta del país. Tot i amb això, aquest fet va forçar als turcs a enviar reforços a Grècia en detriment d'Ucraïna, tasca que es va veure complicada amb la posterior derrota i destrucció de la flota otomana a la [[Batalla de Çeşme]], que va tenir lloc entre el [[5 de juliol|5]] i el [[7 de juliol]] d'aquell any davant l'illa [[mar Egeu|egea]] de [[Quios]].
El mateix dia que l'[[almirall]] [[Alexei Orlov]] derrotava l'esquadra turca a [[Çeşme]], el [[Mariscal de Camp]] [[Pyotr Rumyantsev]] va penetrar en la Ucraïna otomana i va derrotar els turcs i els seus aliats [[tàrtars]] en dues batalles successives sobre el [[riu Larga]] (un afluent del [[Prut]]), després de les quals els russos van ocupar la majoria de les fortaleses existents a la regió. També van oferir als crimeans canviar de bàndol i aliar-se amb ells contra els turcs, cosa a la qual el [[khan]] [[Sahib II Giray]] es va negar. No obstant això, un atac sorpresa sobre la pròpia [[Península de Crimea]] el va obligar a recapacitar per la qual cosa va enviar
el [[1773]] Suvorov va donar la campanya de Polònia per finalitzada i va marxar a Ucraïna per combatre les forces otomanes que encara quedaven allà. Va guanyar una batalla rere l'altra, la qual cosa va donar peu a la seva posterior fama de general invencible. L'Imperi Otomà va sol·licitar la pau el [[1774]].
| |||