Gilles Lipovetsky: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegir referències externes
Línia 17:
És Professor agregat de filosofia a la [[Universitat de Grenoble]] i Membre del Consell d'anàlisis de la Societat, a més d'altres càrrecs oficials. En les seves principals obres (en particular, ''L'era del buit'') analitza el que s'ha considerat la societat [[postmodernitat|postmoderna]], amb temes recurrents com el [[consum]], l'hiperindividualisme contemporani, la [[hipermodernitat]], la [[cultura de masses]], l'[[hedonisme]], la [[moda]] i l'efímer, els [[mass media]], el culte a l'[[oci]], la [[cultura]] com a mercaderia, l'[[ecologisme]] com a disfressa, entre d'altres temes.
 
En una de les principals obres (''[[L'ère du vide]]'', 1983), Lipovetsky analitza una societat ''«[[postmodernitat|postmoderna]]»'' marcada, segons ell, per una separació de l'esfera pública, i alhora una pèrdua del sentit de les grans institucions col·lectives (socials i polítiques) i una cultura ''«oberta»'' amb base a una regulació ''cool'' de les relacions humanes ([[Tolerància social |tolerància]], [[hedonisme]], personalització dels processos de socialització, educació permissiva, [[alliberament sexual]], [[humor]]). Aquesta visió de la societat planteja un neo[[individualisme]] de tipus [[narcisisme|narcisista]] i, més encara, allò que Lipovetsky anomena ''«la segona revolució individualista»''.
== Principals idees ==
En una de les principals obres (''[[L'ère du vide]]'', 1983), Lipovetsky analitza una societat ''«[[postmodernitat|postmoderna]]»'' marcada, segons ell, per una separació de l'esfera pública, i alhora una pèrdua del sentit de les grans institucions col·lectives (socials i polítiques) i una cultura ''«oberta»'' amb base a una regulació ''cool'' de les relacions humanes ([[tolerància]], [[hedonisme]], personalització dels processos de socialització, educació permissiva, [[alliberament sexual]], [[humor]]). Aquesta visió de la societat planteja un neo[[individualisme]] de tipus [[narcisisme|narcisista]] i, més encara, allò que Lipovetsky anomena ''«la segona revolució individualista»''.
 
== Premis i reconeixements ==