Diferència entre revisions de la pàgina «Banu Hamdan»

58 bytes afegits ,  fa 8 anys
Fusió amb Hamdan using Viquiestris
m
(Fusió amb Hamdan using Viquiestris)
{{fusió|Hamdan}}
Els '''Banu Hamdan''' foren una dinastia del [[Iemen]], sorgida de la tribu dels [[hamdan]] o Banu Hamdan (descendents d'de Hamdan). La tribu era poderosa i podia imposar el seu domini a [[SanaàSanà]] cada vegada que queia un poder hegemònic.
 
Els [[sulàyhides]] pertanyien a una branca dels hamdan i eren ismaïlites. El [[1088]] el segon sobirà [[sulàyhida]] al-Mukarram Ahmed va traslladar la capital de SanaàSanà a Dhu Djibla. Imran ibn al-Fadl dels al-Yam (subtribu dels Banu Hamdan) i Asad ibn Shihab, oncle matern de al-Mukarram, foren nomenats governadors de SanaàSanà. Vers el [[1091]], es van revoltar els Banu Hamdan i el seu cap Sultan Hatim ibn Ghushaim (o al-Ghashim) al-Mughallisi (o al-Mughallasi) es va apoderar de [[SanaàSanà]] després del [[1098]]/[[1099]] a la mort del tercer sobirà sulàyhida al-Mansur Saba.
 
Sultan Hatim tenia tres fills, dels quals el gran, Muhammad ibn Sultan, era valent i actiu però un assassí que va matar a les seves tres primeres dones; llavors el seu pare el va casar amb una princesa de la tribu Banu Subayh, i va jurar que mataria al seu fill si també matava a aquesta noia; probablement va morir abans que el seu pare i quan aquest va morir vers el [[1108]] el va succeir el segon fill Abd Allah que va governar només dos anys (1108-1110) i fou enverinat a causa d'un conflicte religiós a la tribu amb el rerefons del domini de SanaàSanà; llavors va pujar al poder el tercer fill, Man ibn Sultan Hatim (o Maan). No gaire després part de la tribu dels Banu Hamdan, especialment la subtribu dels Yam, es va revoltar contra aquest, sota la direcció del cadi Ahmad ibn Imran (fill de l'antic governador Imran ibn al-Fadl que va governar vers 1088 a 1098); Man fou enderrocat el [[1116]] pel cadi, que va assolir breument el control de SanaàSanà. Després durant 17 anys van governar Hisham ibn Kubayb i a la seva mort (en data desconeguda) el seu germà al-Humas que va morir el [[1132]] i el va succeir el seu fill Hatim ibn al-Humas, però la lluita entre els clans va continuar fins el [[1138]] quan el fill del cadi Ahmad ibn Imran, Sultan Hamid al-Dawla Hatim ibn Ahmad, es va fer amb tot el poder enderrocant a Hatim i entrant a SanaàSanà amb 700 cavallers. El [[1150]] es va enfrontar a l'imam al-Mutawakkil de [[Nadjran]] i [[Sada]].
 
La batalla entre hamdanites i l'imam de Nadjran es va lliurar a Seresa i Sultan Hamid al-Dawla Hatim ibn Ahmad fou derrotat fugint cap a SanaàSanà. A la ciutat els caps locals van decidir reconèixer a l'imam davant el qual es va presentar Sultan Hatim i fou generosament perdonat que li va permetre establir-se a Maudher fins que els membres de les tribus Banu Hamdan es van dispersar; llavors es va traslladar a Zafar on va romandre fins que també les tribus xerifianes de l'imam es van dispersar i llavors va cridar als Banu Hamdan, va reorganitzar les forces i va atacar SanaàSanà. Al-Mutawakkil va sortir de la ciutat i va establir el seu campament a Birash, que va fortificar, i mentre va demanar ajut a les tribus xerifianes, però abans de rebre el seu suport fou derrotat per Sultan Hamid, que va entrar llavors a SanaàSanà mentre l'imam es retirava al país de Djenb. En aquell moment gran part del Iemen es trobava dividit en feus tribals sense haver-hi un únic cap suprem. Sultan Hatim llavors va avançar sense ni soldats ni material cap a Dhimar, on estaven reunides les tribus del Djenb que donaven suport a l'imam i es preparaven per atacar SanaàSanà, i aquestes tribus al veure'l actuar tant temeràriament, se li van sotmetre voluntàriament. Així va tornar a SanaàSanà com a triomfador.
 
Va morir el [[1161]] i el va succeir el seu fill [[Ali ibn Sultan Hatim]], que va conquerir [[Dhemermer]], [[Kawkaban]], i [[Ans]] a més de dominar ja d'abans Sanaà[[Sanà]], [[Birash]], [[Zafar]] (o [[Zafer]]) i [[Kiddah]]; més tard va ocupar també [[Bukur]], l'alt i baix Zahir, [[DjawfZahir]], Djawf, [[Sada]] i els territoris occidentaloccidentals ([[Maghríbia]]); els [[Banu Shihab]] que encara conservaven algun poder local a la regió de [[Zabid]], se li van sotmetre temporalment, però en diversos moments també apareix en guerra. El domini hamdanita va arribar fins a [[Hadur]] i el districte d'[[Haraz]].
 
El [[1165]] un parent de Ali ibn Sultan Hatim, de nom Sultan Hatim ibn Ibrahim al-Hamdani, es va revoltar i va rebre el suport de la major part dels Banu Hamdan. Establert a [[Haraz]], va passar de allí a Raydan (? o Reyan), però fou rebutjat i es va retirar cap a Kawkaban, regió on havien agafat el poder els Banu Zewwadji. Ali va perseguir als rebels, va devastar Shibam i va assetjar Kawkaban durant tres anys fins que la va conquerir el [[1168]]. El [[1169]] va ocupar Beyt Izz que estava en mans d'un clan hamdanita des de vers el [[1091]].
El senyor màhdida de [[Zabid]], el zaidita Abd al-Nabid, volia difondre les seues doctrines establertes segons els ensenyaments del seu pare Ali ibn Mahdi (mort el [[1159]]), i la seva àrea d'expansió fou cap al sud on el [[1172]]/[[1173]] va atacar al senyor [[zuràyida]] d'[[Aden]] i va assetjar aquesta ciutat; el zuràyida va demanar ajut a Ali ibn Sultan Hatim i a dos altres tribus hamdan de l'alitplà, fins que el [[1773]] el màhdida fou expulsat cap a la Tihama.
 
Just durant aquestes lluites ([[1172]]/[[1173]]) destacaments oghuz i kurds van arribar al país, es van establir a la zona de Dhemar, i van afavorir la presa del poder per l'[[aiubita]] Sultan Al-Muazzam Shams al-Din Turan Shah (o simplement Al-Muazzam Turanshah, germà de [[Saladí]]) el [[1173]]. Els aiubites del Iemen van conquerir SanaàSanà el [[1175]] i van posar fi al domini hamdanita.
 
== Bibliografia ==
* H. C. Kay, ''Yaman, its early medieval history'', Londres 1892
 
[[Categoria:Dinasties del Iemen]]
230.434

modificacions